Un pont a Londres

http://en.wikipedia.org/wiki/Tower_Bridge

Aprofitant el pont hem anat a Londres, a passejar una mica per “Europa”. Ha estat bé. He descobert en Turner (fins ara només algunes reproduccions sense parar-hi massa atenció) i un pintor que m’ha cridat força l’atenció i del qual no he trobat gaires referències, en Robin Ironside , pintor de fantasies surrealistes que em va tenir una bona estona embadalida. Segurament els seus no eren els millors quadres de la Tate Gallery (bé, segur), però el que m’agrada cercar a un museu és una imatge que pugui recordar més enllà d’un seguit de quadres fantàstics que de vegades no puc lligar entre ells per les meves llacunes històriques.

Metro, Hyde Park, caminar, pubs, Guinness, caminar més, jacked potatoes i London Pride també, però al vespre teatre: “The Mousetrap “, 54 anys ininterromputs de representacions d’aquesta obra d’Agatha Christie (en un anglès senzillet i amb uns actors impecables) i “Billy Elliot “, realment una experiència única, com diuen els crítics. No hi entenc gaire, de crítica teatral, però em va emocionar des del primer minut (això sí, sort que sabia de què anava la història, perquè l’anglès que parlen no s’entèn gaire). M’han vingut ganes de tornar cap a finals d’any, quan tornin a fer “Swan Lake” al Sadler’s Wells Theatre.

I també Foyle’s (vols trobar algun llibre?) on em va cridar l’atenció “Discarded science “, de John Grant , molt, molt recomanable. Explica històries científiques que al seu temps o context van semblar (o semblen?) plausibles però que després s’han rebutjat (o no?). Per exemple, Tomàs d’Aquino va fer una llista de coses que déu no pot fer, per exemple dibuixar triangles la suma dels angles dels quals fes més o menys de 180º (ho heu provat? És molt fàcil!). En fi, tot d’exemples per veure que els científics no son infal·libles, que les idees van essent substituides per d’altres quan no poden suportar el pes de les evidències (però com costa, de canviar!) i ser conscients de la facilitat amb que les ideologies poden contaminar el camí de la ciència si no hi estem al cas, especialment la religió. Sabíeu que hi ha una illa a Indonèsia on han jutjat les dones que no tenen comportaments “decents” (com ara utilitzar el vel) acusades de ser culpables d’haver provocat el tsunami del 2004? Doncs sí, jutjades…

Una frase per destacar: “…les creences religioses han moldejat el clima social responsable de l’acceptació de la falsa ciència” (p. 9).

Londres té les llibreries més interessants que he visitat mai. Llàstima que la meva preferida, Dillon’s, ja no existeixi, engolida per Waterstone’s. Però al final hi vam anar, a Waterstone’s, no al que substitueix Dillon’s (n’hi ha un munt!) sinó al de Trafalgar Square. Allà vam comprar “Everyman’s rules for scientific living ” una història que promet ser molt interessant sobre el cientificisme ideològic (o com l’expertisme pot arruinar també les coses). De moment m’imagino que és aquesta la història, perquè encara no l’he llegit.

I un de deliciós: tots els gats tenen la síndrome d’Asperger (“All cats have Asperger syndrome “). Si no coneixeu aquesta síndrome és una molt bona introducció. Això sí, no hi cerqueu textos llarguíssims amb explicacions exhaustives, tan sols imatges i frases suggerents per cercar a la memòria i als sentiments.

Un pont ben aprofitat, sí…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s