Un percentatge transparent

Imagino que treballo (i no ho faig) a un centre d’ESO on més del 80 % dels alumnes són nouvinguts, on hi ha més de 20 nacionalitats diferents, un centre en barracons amb una plantilla activa i il·lusionada però poc estable i que no para de créixer perquè la matrícula viva està molt viva.

Imagino també que tinc un fill que fa sisè de primària (i no el tinc) i ara em toca pensar a quin centre inscriure’l i puc triar entre un institut d’ESO i batxillerat amb una proporció molt menor de nouvinguts, amb una plantilla que conec, estable, amb un edifici que tot i tenir els seus anys té unes molt bones instal·lacions, amb unes “bones estadístiques” a la selectivitat (perquè, naturalment, els pares pensem que els nostres fills aniran a la universitat).

Què podria fer-me canviar la primera decisió que seria la de portar el meu fill al segon institut? No un decret de matrícula, però si el primer institut tingués:

  • Una bona ràtio professor/alumne. Diguem que poguessin haver grups de 10-15 alumnes com a màxim i, a més, desdoblaments quan fos necessari en grups encara més reduïts, amb les atencions individualitzades que calguessin.
  • Un edifici construït, amb gimnàs, menjador escolar, un pati amb instal·lacions esportives i arbres.
  • Una bona dotació d’infrastructures, per exemple un ordinador per cada 1-2 alumnes i, a més, a l’aula; aules amb projectors i pissarres digitals, algunes d’elles interactives (vinga, doncs totes!); aula de ciències, laboratoris, aula de música, d’idiomes,… ; una biblioteca ben dotada, amb ordinadors per treballar-hi i un persona bibliotecària que la dinamitzés,… més?
  • Un/a assessor/a TIC que facilités la integració de les TIC al procés d’aprenentatge, la cerca i elaboració o adaptació de materials tradicionals,…
  • Un departament de psicopedagogia que, a més de les funcions habituals, col·laborés amb els departaments en l’adaptació de materials didàctics.
  • Un professorat preparat per atendre l’enorme diversitat del centre. Posem per cas que el professorat que s’hi incorpora ho fa voluntàriament, integrant-se a un projecte i que durant el primer trimestre dedica un terç de les hores lectives a formació sobre atenció a la diversitat, treball en equip, metodologies dinàmiques (treball per projectes, aprenentatge basat en problemes,…), ús de les TIC a l’aula (eines, materials i estratègies), mediació, integració de l’escola al medi. Més?
  • Un equip de treball que tingués com a missió dinamitzar la relació amb les famílies, implicar-les i animar-les a participar amb i dins el projecte del centre.
  • Un equip de persones de serveis socials per a detectar i canalitzar necessitats dels alumnes i les seves famílies, amb educadors socials associats al centre per tal de col·laborar activament en la gestió dels casos que requerissin intervenció (per descomptat, àgil!).
  • Convenis amb l’ajuntament, amb empreses, amb centres de formació professional per tal de poder pensar estratègies que facilitessin la transició al treball de l’alumnat que, per motius diversos, tingués previst incorporar-se al mercat laboral en arribar a l’edat legal.
  • Més? Segurament sí. Amb imaginació i il·lusió per fer el millor per al centre apareixerien moltes més iniciatives. Per exemple, i si pensem en treballar el currículum (en el sentit més ampli) d’una manera integrada?

Tot això m’ajudaria a decidir i segurament faria que a poc a poc la ràtio de nouvinguts no fos un factor a tenir en compte, fos un fet transparent a l’hora de decidir on inscriure el meu fill. Quina ràtio de nouvinguts tindria el centre després d’uns anys? No ho sé. Però és que, almenys per a mi, com a mare, no tindria cap importància.

Perquè el problema no és el 80 % de nouvinguts, sinó la certesa que per garantir una educació de qualitat a una diversitat tan gran calen molts recursos, materials però també, i sobretot, humans.

Ara que ho he escrit penso: “segurament tot això ja s’ha fet, ja s’ha provat i no ha servit per gaire res, malgrat haver consumit molts recursos, per això no ha estat una pràctica que s’hagi estès. Irene, arribes tard.”

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un percentatge transparent

  1. Boris ha dit:

    Això no s’ha fet mai: en un sistema educatiu uniforme, senzillament, no és possible. La tendència a la uniformització del nostre sistema és tan gran que, malauradament, gairebé la única pauta que marca les diferències entre un centre i un altre és el tipus d’alumnat. I, més clarament, el patrimoni cultural i econòmic dels pares (=pares que donen per suposat que els seus fills aniran a la Universitat i s’hi preocupen). Això no impedeix que el sistema estigui ple de professors “franctiradors” excel·lents i que, per atzar o per disfuncions del sistema, durant un breu període de temps en algun centre educatiu -generalment de nova creació- es produeixi quelcom semblant a allò que el teu text proposa… Així, doncs, seguirem treballant pels somnis.
    Una cordial salutació,
    Boris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s