L’ampliació dels horitzons

Llegeixo a The Scientist, concretament al volum 21, número 4 , d’abril de 2007, una nota amb un exemple que il·lustra clarament el potencial dels blocs.

Resulta que al març de 2005 un estudiant de doctorat, en Reed Cartwright, va publicar al seu blog unes reflexions a propòsit d’un article de Nature que exposava una explicació a un fet amb la qual no hi estava d’acord. A les seves reflexions en Reed proposava una altra d’alternativa però com que aquest no era el seu camp especí­fic, aquí­ va quedar la cosa.

Sis mesos després va rebre la proposta d’un, ara sí­, especialista al tema, Luca Comai, que el convidava a figurar com a coautor d’un article cientí­fic a Plant Cell. La raó era que a aquest article en Comai exposara una conclusió pràcticament idèntica a la que Reed havia escrit al seu blog i a la qual ell havia arribat de manera independent. El resultat es pot trobar aquí­.

La nota de The Scientist du un subtí­tol: “Com els blocs estan canviant la publicació cientí­fica”. Cada vegada és més freqüent trobar les idees lliures, no només en ciència, a tots els àmbits. I reflexionant sobre aquest exemple, com sobre tants d’altres, no acabo de comprendre quina és la base de la opinió, sovint tinguda com un fet, que si no protegim les nostres creacions (com si fossin exclusivament nostres), si no traiem un profit econòmic de qualsevol idea, la societat no avançaria o ho faria molt més lentament que en un model mercantilista com al què estem immersos.

Sí­, ja sé, aquest cas és un altre, és el camp del reconeixement. Enhorabona a en Comai per haver reconegut les idees dels altres.
I és també el camp de la comunicació, de l’ampliació de la nostra visió més enllà dels lí­mits als quals estem acostumats. Els blocs ens permeten així, explorar, com una àguila des de l’aire, un territori molt més ampli al qual trobar les disperses dianes que ens interessen.