Teruel, a l’avantguarda educativa

Teruel m’atrau. Des que l’any 2004 vaig descobrir l’experiència de l’escola d’Ariño, impulsada per José Antonio Blesa, volia anar-hi. També vaig saber de l’entusiasme de Gaspar Ferrer, que ha fet realitat un gran projecte, el CATEDU, Centro Aragonés de Tecnologí­as para la Educación. Així­ que aprofitant la flexibilitat horària d’un any de llicència per estudis, els he fet una visita de tres dies, una visita que m’ha permès conèixer alguns noms propis de l’educació.

La meva visita va començar al CRIET (Centro Rural de Innovación Educativa de Teruel -la pàgina web està en remodelació), en Alcorisa, ubicat a un antic seminari. S’agraeix la història i la recuperació de l’edifici per a un ús educatiu (després d’haver treballat cinc anys a un institut en barracons vells que han suportat -i encara han d’aguantar- 10 anys, un edifici amb arrels és un luxe per a l’esperit). Palmira, la directora, m’explica les peculiaritats de la població de Teruel, amb moltes escoles rurals petites i disseminades pel territori. El CRIET dóna l’oportunitat als nens i nenes de cicle superior de primària de conviure tres setmanes a l’any amb nens i nenes d’altres escoles treballant en projectes conjuntament. Una feinada de planificació i organització que dóna moltes satisfaccions. Va ser tota una sorpresa visitar les habitacions i veure tot endreçat (ni una sabata fora de lloc, tots els llits fets!), dinar amb ells en un soroll de fons que permetia la conversa, explorar els tallers, la sala de fotografia, el gimnàs, els pósters amb les sortides dels diferents grups. Em va recordar una mica els camps d’aprenentatge de les terres catalanes, però el CRIET té una funció molt més important: que els nens i nenes de diferents pobles es coneguin i participin d’una escola molt més gran.

Volia també veure directament l’experiència d’Ariño, sobre la qual hi ha una entrevista a la qual no hi sobra res a El Tinglado. Persones amb més experiència que jo hi han parlat i documentat el projecte. El que més em va sorprendre veient i xerrant amb els alumnes és la naturalitat amb què utilitzen no només el tablet PC (i els programes, i internet) sinó també el ví­deo, el projector, qualsevol aparell: fan un ús completament transparent de la tecnologia. I, al costat d’aquesta naturalitat, l’elevat grau d’autonomia i, alhora, de capacitat de cooperació amb els companys. Estic parlant d’alumnes de 5è i 6è de primària!

Quan aquests alumnes s’incorporen a l’institut d’Andorra s’adapten a les noves formes de treballar: tornen a la llibreta i al bolí­graf sense cap problema (bé, de vegades es lamenten d’haver de repetir tota una pàgina només per una errada!). Tornen a dedicar més temps a copiar enunciats de problemes que a resoldre’ls o a discutir amb els companys com resoldre’ls. També s’acostumen a deixar de treballar amb ordinadors, a treballar amb metodologies més “tradicionals”. Puc endevinar l’enorme potencial que s’està perdent en aquest canvi.

Com seria si poguessin continuar a l’escola del futur, com la que van presentar a AulaTIC?

[Aquest curs ja s’ha fet una extensió molt important de la integració (que no ús) de les TIC a l’aula als centres de primària d’Aragó: la primària de les zones rurals és capdavantera, i endavant! (però… què li passa a la secundària? ?)]

Les professores sí­ que tindran més problemes per adaptar-se, em diuen. És el seu primer curs amb les noves tecnologies, amb el tablet PC i sense el llibre de text. Al començament no estaven segures de saber-se organitzar, trobar els recursos, classificar-los, utilitzar-los a l’aula. Però companys i alumnes han estat molt bons mestres i ara els costarà tornar enrere.

Perquè deixar tot això i tornar a la pissarra de guix i el llibre de text és un pas enrere.

I al costat d’aquest somni, un altre: el CATEDU. Sobta que, amb les tendències centralistes que tenen tots els governs, un centre com aquest estigui a un poble de Teruel, Alcorisa, i no immers dins la resta d’institucions radicades a Zaragoza. És com si l’Àrea TIC del departament d’Educació fos a Mollerussa (i per què no?).

Al costat de departaments, seccions, subdireccions, àrees,… que sovint sentim com a llunyanes i que estan “per sobre” de nosaltres, donant-nos directrius, oferint-nos guies, materials, projectes perquè els implementem als centres, el CATEDU es percep més com un entorn de referència proper al professorat que, a més, compta amb tot el seu potencial per a desenvolupar-se. M’explico.

Un dels serveis és el “Catálogo“:

  • Si jo, com a professora, vull cercar recursos per a treballar el cos humà a l’ESO, vaig a la pàgina del CATEDU, utilitzo el cercador de recursos (hi puc cercar per tema, nivell, tipus de recurs,…) i en trec un llistat. Ep! No és un llistat qualsevol, és una selecció valorada i comentada, amb orientacions per al seu ús. Una bona feina, sí­.
  • I què passa si no trobo allò que busco? Doncs em poso en contacte amb ells i m’orienten, d’una manera personalitzada i individualitzada.
  • I si vull compartir una sèrie de recursos que he anat elaborant? Doncs els faig arribar els fitxers o els enllaços i des del CATEDU els documenten i els inclouen al catàleg. No directament, clar. Primer són valorats i si hi ha aspectes millorables o que caldria adaptar m’ho diran.
  • Però també puc integrar-me a un grup de treball per a elaborar i seleccionar recursos de la meva àrea i afegir-los al catàleg.

Hi ha altres catàlegs, però aquest té, per a mi, un punt fort: la proximitat. Com a professora sé on anar a buscar, però també on i com compartir.

A més, la meva visita va coincidir amb la presentació d’un portal temàtic, una altra de les iniciatives del CATEDU: la referència i el manteniment de portals amb recursos centrats especialment a continguts transversals del curriculum. Aquests portals tenen una clara voluntat educativa i poden sorgir d’iniciatives diverses, per exemple un grup de professorat inquiet, com és el cas del portal de fí­sica i quí­mica. Dimecres 16 de maig es va presentar l’Escuela Aragonesa de Consumo, en aquest cas un portal centrat en educació i consum que ha sorgit d’una col·laboració institucional de dos departaments del Gobierno de Aragón (una breu notí­cia aquí­). En Salvador Berlanga, un altre nom propi de l’educació, ha fet una fantàstica feina i ara només cal que la comunitat educativa utilitzi l’eina, una molt bona eina que seria una llàstima desaprofitar; ell, i el CATEDU, continuaran darrere el projecte, dimanitzant i mantenint.

A més de catàlegs i portals temàtics, el CATEDU ofereix també eines. Diverses i seleccionades. Un bloc? D’acord, però no qualsevol: un d’adaptat a les necessitats educatives i que, a més, es pugui personalitzar tenint en compte els nostres destinataris, sense oblidar-nos dels més petits. En David Romero ha desenvolupat una eina per a la creació de blocs disponible a AraBlogs que val la pena explorar i que, de fet, molts docents d’Aragó ja han començat a utilitzar.

Però no només blocs. Com a professora (o com a centre) també puc:

  • Explorar les possibilitats del moodle (demano una aula per treballar amb els meus alumnes).
  • Generar la meva WQ.
  • Fer la revista de l’escola amb SPIP.
  • Demanar allotjament per a la meva pàgina, estàtica o dinàmica.

I, si no trobo el que necessito, els ho demano i segur que em donaran idees i solucions. I formació relacionada amb totes aquestes possibilitats, és clar!

No s’acaba aquí­: tallers, informacions, suport en lí­nia, tutorials,… Enhorabona per l’entusiasme, la proximitat, el rigor, la professionalitat. Tot això amb un equip bàsic de sis persones: Gaspar, Rosa, David, Estrella, Jorge i Olga.

Equip del CATEDU

Molt d’èxit en la vostra empresa que és la de tots, perquè tots hi podem aprendre i col·laborar.

Oferir aquestes eines és molt important per al professorat i els centres d’Aragó: en la meva visita, i parlant amb en Gaspar, em vaig adonar del gran avantatge que ha estat que el Departament d’Educació de la Generalitat ens obrí­s als centres, i també al professorat per iniciativa individual, la possibilitat de tenir la nostra pàgina web, primer estàtica al servidor de la xtec i després dinàmica a phobos/phantom. Un servei així­ no existeix (o no existia fins que el CATEDU s’ha posat en marxa) a l’Aragó. La facilitat d’accedir a aquest allotjament ens ha donat ales per aprendre i explorar: html, moodle, joomla, blogs, intraweb,… És cert que l’espai és petit (100 Mb inicials al cas de phobos) però també és cert que s’activa ràpidament i que s’amplia sempre que així­ es demana; el servei tècnic i de resolució de problemes no és tan àgil però sembla que està millorant.

Per acabar, no puc deixar de dir que cada vegada que visito Teruel em fascina i és diferent. Aquesta vegada era verd-verd, però verd brillant, amb el blat en espigues altes i atapeïdes i les flors acompanyant el camí­. La càmara se m’anava cap als estrats horitzontals, inclinats, erosionats o resistint quan la construcció de carreteres posa al nostre abast les entranyes del terra que trepitgem.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Teruel, a l’avantguarda educativa

  1. Joan Queralt ha dit:

    Jo proposaria, si no fos perquè hauria de renunciar al republicanisme, revifar el Regne d’Aragó i passar directament a dependre d’un departament d’educació tan avançat com aquest, que posa imaginació en la seva feina i encoratja la innovació :-).

    Ja sé que no ens hem de deixar enlluernar per les coses vistes de fora, però el projecte aragonès en TICs, que s’ha preocupat més de fer feina que de fer propaganda, és un dels capdavanters de l’estat, i mira que n’hi ha, de projectes.

    Però hi ha una cosa que no entenc: què passa a la secundària? Ara resulta que el que han après els nens i nenes en TIC s’ha de bandejar per tornar a allò de sempre, a “más de lo mismo”. Però qui mana aquí? El departament amb les seves idees d’innovació educativa, que són d’innovació del país, a la llarga? O bé els professorat de secundària que no sé què es pensa? Que no innoven? Per què han de retrocedir a un passat que ja no existirà mai més?

    L’argument de sempre, que és: “això no ho fem perquè els estudiants no ens seguiran”, ara s’ha girat. Ara resulta que és el professorat qui no s’atreveix a seguir el ritme dels estudiants. “És que a classe no m’escolten” es deuen queixar. Ni falta que fa, aquests nanos han d’aprendre més sense a anar a l’institut que no pas anant-hi.

    Em sap molt greu, de veritat.

  2. pelegri ha dit:

    Joan, tens raó: sí, la sensació que dóna quan hi ets és que s’han ocupat de fer la feina. Però és que hi ha persones més preocupades perquè l’educació funcioni que pel reconeixement o la cadira.
    No sé si un dels motius de la paràlisi a secundària està relacionat amb la mitjana d’edat del professorat: la directora general de política educativa d’Aragó va dir que la mitjana d’edat del professorat era de 48 anys (i ara no sé si incloïa primària també, però en tot cas, és probable que la mitjana d’edat a secundària sigui més gran que a primària, pel que vàrem parlar). Podria ser?

    Abans pensava que la formació era un punt clau per a estendre les experiències d’ús de les TIC. Veient el que ha passat allà a secundària, crec que només amb formació serà molt lent. Cal, a més, incentivar i reconèixer. Com? Això ja ho deixo a la imaginació dels qui prenen decisions, que la imaginació és innovació, nous camins, riquesa.

  3. En la vostra línia… en les diferents xerrades, presentacions i altres events als que he assistit personalment he vist que els docents, en general (no tots eh!) tenim molta més preocupació en dominar l’eina tècnicament que no pas en saber què es pot fer amb l’eina.
    Potser la formació, una de les peces de l’engranatge, hauria d’anar cap aquí… ensenyar les possibilitats de les eines i no tantes pàgines amb menús i submenús.
    Crec que el docent ha de perdre la por i això costa.
    Crec també amb les càpsules de continguts diguem-ne tècnics, per engegar. Després cadascú pot seguir el camí…
    Tot plegat, complicadet però no impossible, no creieu?

  4. pelegri ha dit:

    Sí, és clar! El professorat necessitem saber utilitzar l’eina i saber què podem fer amb ella, no tenim massa temps per a experiments sense garanties. Això sí, quan veiem que una cosa li funciona a una companya (o company) ens hi apuntem.
    I aquí és on s’agraeix una mà amiga, algú a qui poder fer SOS, un acompanyament que no falli. Un servei d’assessorament TIC a cada centre, suggerint, ajudant, donant seguretat. Al costat de serveis que sentim propers i que coordinen, estan atents a les propostes, exploren camins i donen suport. Serveis que trepitgin els centres, que no només esperin que anem a visitar les pàgines o el llistat de cursos de formació.
    Complicadet però gens impossible!

  5. Retroenllaç: D’aquí i d’allà » La SES de Sils

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s