Emocions compartides

Acabo de tornar de Barcelona després de la Jornada Espiral. Un altre any però no una Jornada més, aquesta ha estat especial.

El millor? Sentir les emocions no només per dins sinó expressades, veure com les persones premiades ens feien partí­cips del sentiment que acompanya el reconeixement d’una feina que vista des d’un mateix es pot percebre com a molt petita però que no ho és. En els moments en què els i les blocaires premiats compartien amb tots nosaltres l’emoció de ser premiats vaig sentir que el I Premi d’Edublogs, malgrat no tenir una dotació econòmica, és un premi gran. I és que compartir les nostres experiències, explicar allò que fem, no ens costa gaire; expressar i compartir el que sentim fent-ho, aixó ja és més difí­cil i de vegades ens arribem a sentir ridículs per fer-ho. Però és fantàstic i segur que, oblidades les paraules i barrejades les descobertes en la memòria, recordaré les cares emocionades i les expressions tremoloses que s’encomanaven.

El que encara es troba a faltar és el reconeixement administratiu d’aquesta tasca innovadora, que tota la feina que es fa als blocs (i també creació de JClic, quaderns virtuals, webquests, cursos i material per a moodle,…) tingui una traducció en mèrits o en altre tipus d’incentius.

Des de l’Àrea TIC del departament d’educació, si ho vaig entendre bé, estan treballant en el DOI (Digital Object Identifier, Identificador d’objectes digitals) que serà el primer pas per tal de donar a tots aquests treballs un equivalent a l’ISBN de manera que, un cop identificats material i autor, es puguin traduir a mèrits. Esperem que aquesta iniciativa no sigui tan a llarg o mitjà termini i puguem sentir-nos recompensats no només pel reconeixement dels iguals, que és molt important, sinó també pel de l’administració per a la qual treballem.

I veig que en això de destacar les emocions que vam sentir no estic sola…