Les TIC per al curs vinent

Ja han sortit les instruccions per al curs 2007-2008. Hi ha un apartat dedicat a les tecnologies de la informació i la comunicació molt semblant al del curs passat.

Si anem al començament, veiem que la setena prioritat general és “La integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les diferents matèries del currículum.

I si anem al final, quan es parla de coordinació de TIC es diu que “En tots els IES i les seves seccions d’educació secundària hi haurà un coordinador o coordinadora de TIC.” (és a dir, cap novetat respecte aquest curs, sí pel que fa als anteriors, ja que el coordinador/a d’informàtica ara és coordinador/a TIC). A l’apartat sobre formació s’especifica que un dels objectius prioritaris del PFZ és “Impulsar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula.”

I ara, al mig, al punt 16. Veiem que les tasques que corresponen al coordinador/a TIC són:

  1. Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TIC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona.

  2. Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC del centre.

  3. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.

  4. Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministrativa del Departament d’Educació.

  5. Aquelles altres que el director/a del centre li encomani en relació amb els recursos TIC que li pugui assignar el Departament d’Educació.

Veig que encara es barregen dos perfils completament diferents: d’una banda el perfil tècnic, que pot assumir el punt 3 i d’una altra el perfil didàctic, que pot assumir el punt 1. La resta podrien ser compartits/coordinats.

I és que és molt difícil que una persona tingui els coneixements necessaris per a mantenir i gestionar una xarxa i entendre’s amb el servei de manteniment i que, alhora, pugui assessorar sobre com utilitzar les webquests a l’aula, per exemple, o com fer un ús educatiu dels blocs. No dic que sigui impossible, però pensant en professionals que conec, em vénen al cap molts bons coordinadors/res tècnics i d’altres que sense tenir uns grans coneixements tècnics fan un molt bon ús de les TIC a l’aula.

D’altra banda, qui dóna suport al procés d’implementació de les TIC en els centres són “els coordinadors i coordinadores territorials d’informàtica i d’audiovisuals, els serveis educatius i la Direcció General d’Innovació i l’Àrea TIC del Departament d’Educació.” També aquí es troba a faltar que se separin els dos perfils, el tècnic i el didàctic. Em sobta que hi hagi coordinadors i coordinadores territorials d’informàtica però que, en canvi, per anar a punts de vista d’aplicació didàctica hàgim d’anar a un servei central com l’Àrea TIC.

També al punt 16 es recomana que “Per potenciar l’ús educatiu de les TIC i assessorar l’equip directiu, el claustre i la comunitat educativa en la seva optimació, és convenient que a cada centre es constitueixi una comissió TIC, formada per un membre de l’equip directiu, el coordinador/a de TIC del centre i professorat de diferents cursos o departaments

Les funcions d’aquesta comissió TIC són les mateixes que al curs anterior ja que es preveu que:

  • Coordini la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC en la pràctica educativa a l’aula.

  • Vetlli per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.

  • Animi i difongui l’ús de les TIC entre la comunitat educativa.

Però, a més se li han afegit altres atribucions ja que també ha de tenir cura que al centre:

  • s’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir allò que estableix l’art. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, lliure i obert per tal d’evitar el tràfic il·legal d’eines i recursos informàtics,
  • s’utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l’intercanvi de documents electrònics,
  • els materials creats des del centre i accessibles en línia s’ofereixin amb llicències que, alhora que en reconeguin l’autoria, facilitin compartir-los per a usos educatius,
  • els criteris d’accessibilitat permetin l’accés a la informació i la comunicació des de qualsevol ordinador, amb qualsevol navegador i per part de qualsevol persona, independentment de les seves condicions físiques.

És a dir, els centres són responsables de la utilització fraudulenta de programari propietari que es faci a les seves aules o es faciliti des del centre. Tenint en compte que actualment ja no es donen als centres programes amb llicències comercials, les opcions són continuar utilitzant els antics (respectant les llicències d’ús: em comentava en Joan de Gràcia que el word 2000 només s’havia adquirit per al seu ús a secretaria i que, per tant, no es podia instal·lar a altres ordinadors), adquirir una llicència per al centre o passar al programari lliure.

S’inclou també una reflexió sobre la necessitat de dotar els materials de llicències que en permetin el seu ús educatiu alhora que en faciliten el reconeixement de l’autoria.

Esperem que aquest primer pas vagi seguit de un reconeixement per part del departament dels materials elaborats en format electrònic i amb llicències del tipus creative commons de la mateixa manera que ara es reconeixen publicacions amb ISBN i ISSN. Potser aviat es reconeixerà també l’IBSN?

La part que veig més complicada és la darrera: accessibilitat. En aquest punt caldrà molta formació, especialment perquè quan parlem de pàgines accessibles ens estem referint a que hi puguin accedir persones amb discapacitats (independentment de les seves condicions físiques). Aquí, professionals com en Bernat Orellana, que hi porta anys treballant, tenen un gran coneixement acumulat per a compartir.

Finalment, aquest apartat afirma que “Totes aquestes actuacions han de permetre fer el pas de les tecnologies de la informació i la comunicació a les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.” És a dir, ja no es tracta només d’utilitzar els ordinadors o aprendre a fer servir programes. Darrere hi ha un canvi de concepció, de contingut curricular a entorn de treball, a integració d’eines i estratègies metodològiques. Sí?

El que sí que és una novetat és l’entorn Kampus-Aules obertes, la utilització del qual es recomana: “El Departament d’Educació posa a disposició del professorat i l’alumnat de les aules obertes un entorn virtual específic per tal de facilitar el treball en TIC i possibilitar l’intercanvi entre aules de diferents IES (Kampus: http://phobos.xtec.cat/aulesobertes/campus/).” A més, com el curs passat, es demana que “el professorat que intervingui en aquesta aula o unitat ha de ser prioritàriament professorat amb destinació definitiva al centre, amb experiència docent i, sempre que es pugui, amb coneixements tecnològics i domini de les TIC.

Suposo que ens estem acostant al moment en el qual es demanarà que aquest coneixement de les TIC sigui necessari per a exercir una professió que actualment el requereix.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les TIC per al curs vinent

  1. Bernat ha dit:

    Benvolguda Irene.
    Moltes gràcies per la referència. Ja saps que pots contar sempre amb la meva col•laboració. Una qüestió en referència al tema de l’accessibilitat: fa uns anys (pocs…) vaig tenir com a alumne a una mestra d’educació especial que als 50 anys va queda cega com a conseqüència d’un glaucoma. Vaig començar a treballar el tema de la navegació amb el programa Jaws, programa que ha esdevingut estàndard i únic (gairebé) per els invidents… Vaig tenir una sensació d’autèntic fracàs, dons va ser impossible avançar, malgrat l’esforç i interès de tots dos. En el Congrés Internet a l’aula he tingut l’oportunitat de parlar amb una pedagoga cega (suposo que de naixement, el que implica un canvi notable en relació a les persones cegues que han tingut visió) i li vaig preguntar “quin tipus de relació” mantenia amb els Navegador. La seva resposta va ser “fatal!”, dons les pàgines (malgrat tot el que és diu de l’accessibilitat) no estan pensades per a persones invidents o que tinguin algun tipus de problema. S’han consensuat, formes, colors, grandàries, assignació de textos alternatius, estructures de les taules, L’ ús d’eines alternatives per a substituir elements comunicatius visuals…
    Però hi ha un aspecte importantíssim i que ningú parla: el de l’estructura semàntica del WEB. La pròpia pàgina de l’Once no te en compte aquest aspecte: comença a llegir enllaços amb una “retahila” de frases incomprensibles en relació a paraules del codi html.
    El futur passa i ja estic treballant en aquest tema en les pàgines categoritzades: “aquesta pàgina parla d’esport principalment… si … futbol, ciclisme i vela són els elements principals… vela¡.. parla de les regates de…”. S’estableix una comunicació entre el Navegador i l’usuari…. Somni?. No, ja es realitat¡
    Bernat Orellana

  2. pelegri ha dit:

    Hi ha situacions en les quals no hi penses fins que no t’hi trobes o s’hi troba alguna persona propera. O com, en el teu cas, hi ha una curiositat natural per cercar allò que no funciona, preguntar, pensar i posar-hi una solució.
    La xarxa, ara per ara, és massa textual, massa teclat, poc digital, poc multisensorial, plana i, tot i que sembli un contrasentit, lineal. Una xarxa, sí, però lineal en el sentit que va d’un lloc a un altre seqüencialment, com en un nus de carreteres, és unidimensional, plana. Vas d’un lloc a un altre però a cegues, no tens informació sobre què t’hi trobaràs (aquí hi falta una dimensió que arribarà a ser-hi), es desaprofiten canals d’informació (en el fons perquè no tenim una bona alfabetització audiovisual). Com tu dius, arribarem a un moment en el qual navegador i usuari es comunicaran afegint una nova dimensió a la xarxa, obrint horitzons.
    Ja és realitat? M’agradaria veure-la! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s