Innovació vs experiència

Llegeixo al llibre “Passió per innovar“, de Franc Ponti i Xavier Ferràs, un paràgraf que, de nou, m’ha fet alçar la vista un angle de 45º:

L’empresa clàssica (i els professionals que la componen), se sent còmoda operant a mercats coneguts, amb tecnologies vulgaritzades o adquirides a tercers, processos estabilitzats i productes millorats tan sols de manera incremental. L’empresa clàssica, en massa ocasions, és presonera de la seva pròpia realitat. I massa inflexible al canvi… L’experiència, com a valor, està en crisi. En ocasions ens podem qüestionar ¿quin valor real tenen els nostres directius?: vint anys d’experiència o vint vegades l’experiència d’un any? A entorns tan dinàmics com els actuals, l’empresa que dogmatitza l’experiència està condemnada.

Mentre ho llegia anava fent la traducció simultània al món educatiu: mercat (alumnat) conegut; tecnologies vulgaritzades (pissarra i guix, vídeos); adquirides a tercers (llibres de text; processos estabilitzats (metodologies transmissives); productes millorats tan sols de manera incremental (currículums inflats). L’escola clàssica, en massa ocasions, és presonera de la seva pròpia realitat. I massa inflexible al canvi.

L’experiència, com a valor, està en crisi. Quin valor real té el professorat? Vint anys d’experiència o vint vegades l’experiència d’un any? M’ha fet recordar fa uns cinc-sis anys una conversa amb un professor que intentava captar-me perquè em presentés a les eleccions sindicals. Parlant de reformes i altres canvis, em va dir que una de les coses que no li agradava era aquesta moda de la formació del professorat, que ell portava trenta anys fent classe i que cap jovenet sortit de la universitat li havia de dir com s’havien de donar les classes. I és això, no havia trobat la frase però ara sí: no són trenta anys d’experiència, són trenta vegades l’experiència d’un any.

L’empresa que dogmatitza l’experiència està condemnada. En canvi, allò que dóna més punts actualment al nostre sistema funcionarial són els anys d’antiguitat i totes aquelles activitats clàssiques: tasques de coordinació, escriure llibres o articles, participar a grups de treball reconeguts, cursets d’assistència (de vegades de formació). En canvi, les iniciatives innovadores estan poc reconegudes. Per exemple, les experiències d’integració de les TIC en el treball amb l’alumnat, de les quals el sistema està tan necessitat, no tenen cap reconeixement. Els mateixos punts tindrà un professor o professora que es limiti a seguir la guia del llibre de text (bàsicament lectura i exercicis escrits a mà a la llibreta) que un professor o una professora que faci sessions més dinàmiques, amb treballs col·laboratius, webquests, blocs d’aula, materials i activitats estructurats en un entorn virtual,…

Experiència… El món de l’educació necessita professorat amb experiència, però amb una experiència rica, no una repetició del mateix. Lu comentava recentment que actualment el professorat innovador és el professorat que incorpora les TIC a la tasca docent. Potser no sempre és així, però sí que és veritat que el professorat innovador utilitza les TIC, tot i que aquest no sigui el seu camp d’innovació educativa. Llegeixo avui a “El Periódico digital” que:

una de les conclusions del Projecte Internet Catalunya (PIC), l’estudi sociològic més ampli fet a Catalunya per conèixer en profunditat l’ús ciutadà d’internet i el perfil dels internautes […] constata que entre els usuaris d’internet es troba el 30% de la població més creativa i innovadora de Catalunya, un sector –gairebé sempre menor de 35 anys– considerat el motor dels canvis socials més fonamentals.

I, ja per acabar, que no tinc temps, continua exposant una realitat que coneixem sobre l’ús que es fa als centres d’internet:

El PIC analitza l’ús verdader d’internet a les escoles informatitzades i conclou, a partir de 9.900 enquestes obtingudes en 350 centres, que la presència d’un ordinador a les aules no s’ha traduït en un ús normalitzat de la xarxa, fenomen que els autors atribueixen al mètode de transmissió de coneixements –del professor a l’alumne– en què se sosté el sistema educatiu espanyol. La consulta a la xarxa, van explicar, l’emprenen estudiants i mestres, en solitari, quan arriben a casa.

Quan tingui més temps ho comento… Cal?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s