Adreces ocultes…

El curs ja ha començat i el llibre de text encara és una referència necessària a les aules. Al centre on m’incorporo utilitzen una nova edició d’un llibre que ja coneixia, “Biologia i Geologia” de 3r d’ESO de l’editorial Cruïlla. L’edició anterior incloïa, a una de les seccions finals de cada unitat, enllaços a pàgines web relacionades amb el tema corresponent. URLs, directes i clares.

La nova edició, adaptada al nou currículum, ho fa diferent: les adreces es diuen http://www.e-cruilla.com/organuls o http://www.e-cruilla.com/orgcos. Pensava que l’editorial s’havia posat les piles i havia començat a elaborar materials de suport per complementar més enllà de la paraula i la imatge impreses, estàtiques.

He estat esperant impacient. La setmana passada els enllaços no funcionaven, “deuen estar acabant de donar els darrers retocs als materials”- pensava. Però no. La realitat ha estat ben diferent: http://www.e-cruilla.com/organuls no mena a uns recursos elaborats per l’editorial sinó a la pàgina “Estructura cel·lular” elaborada ja fa uns quants anys per un professor/a que té l’identificador de la xtec jgurrera. La URL final és http://www.xtec.es/~jgurrera/parts.htm, però potser una part del professorat no s’adonarà que està consultant materials elaborats per un altre, no pas per l’editorial.

Immediatament, és clar, he anat a cercar als agraïments, no fos cas que “jgurrera” hi estigués i per fi pogués conèixer-li el nom. Potser hi és, però jo no ho he trobat.

He anat a l’enllaç següent: http://www.e-cruilla.com/orgcos mena al projecte biosfera del cnice (a més, l’enllaç no és correcte ja que en comptes de http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/seruni-pluricelulares/index.htm hauria de ser http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/seruni-pluricelulares/index.htm).

Aquests materials són oberts, sí, però no seria més correcte posar l’enllaç original?

Llavors he triat un altre a l’atzar: http://www.e-cruilla.com/cervell mena a “Virtual body”, unes animacions que tenen copyright (o així ho expliciten) i que suposo que van ser elaborats per metropolis.com. Virtual Body es pot trobar a l’adreça http://www.medtropolis.com/vbody.asp

He recordat un post de Lu Domenech al seu blog “A pie de aula” en el qual almenys dues editorials citaven, sense haver informat prèviament, materials i pàgines elaborats per ella i altres professors. Es podria discutir si això és un “ús comercial” de materials didàctics i si caldria o no demanar autorització per a citar-los, però sí que és una manca de bones maneres de fer.

Desconec si Cruïlla s’ha posat en contacte amb els autors de les pàgines, ja que no ho aclareix ni als agraïments ni a les contribucions. En aquest cas penso que haurien de ser-hi ja que en haver redireccionat els enllaços des d’una adreça que porta el seu nom (www.e-cruilla.com) està, en un cert sentit, fent passar com a propis materials elaborats per altri.

El professorat, quan utilitzem recursos, no sempre som prou curosos amb el seu origen, és veritat, tot i que ara que hi ha disponibles a la xarxa materials d’ús lliure mirem més quina és la llicència que tenen. Però bé, al cap i a la fi en fem un ús no comercial. La venda de llibres de text és clarament un ús comercial de materials i les editorials haurien de ser molt més curoses en aquest aspecte i, almenys, citar als agraïments les fonts dels materials que utilitzen. Perquè una URL és un material… o no ho és?

Podria una editorial vendre un “llibre” en format CD-ROM, per exemple, des del qual senzillament s’accedís a materials elaborats per altres i disponibles a la xarxa?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Adreces ocultes…

  1. Lu ha dit:

    Certament, sembla que el que descrius comença a ser una pràctica habitual.
    Ara més que mai, és urgent que hi hagi un reconeixement als materials elaborats pels professors. Ja que no rebran compensació econòmica de part de les editorials, almenys que rebin mèrits pel treball que realitzen.

  2. pelegri ha dit:

    Sí que dóna la sensació que és una pràctica que comença a estendre’s.
    Bé, haurem d’estar atentes a iniciatives com el DOI (Digital Object Identifier, Identificador d’objectes digitals) o l’IBSN i veure de quina manera podem primer identificar i després demanar almenys reconeixement. Sembla que el departament d’educació ja hi està treballant, veurem si això s’agilitza.
    La compensació econòmica pot no ser essencial, però el reconeixement de l’autoria (i dels mèrits) és un estímul molt important!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s