La importància de la formació del professorat

Aquestes setmanes estan essent molt intenses. Dilluns i dimarts vaig anar a la MoodleMoot’07 a Cáceres i encara no he tingut temps d’ordenar les meves notes. Si m’espero gaire m’hauré de limitar a posar els enllaços als fantàstics resums que ja són a la xarxa!

Avui, però, he estat escrivint en castellà un article a partir dels resultats de la llicència d’estudis que vaig tenir el curs passat. Llegint uns paràgrafs de l’informe m’he recordat dels treballs que els professionals de secundària hem presentat a Cáceres:

Integrar una aula virtual a la docència no és una tasca senzilla. Es requereixen uns coneixements mínims en TIC i tenir una inquietud i ganes de millorar la pràctica educativa. Generalment, almenys en l’inici dels projectes, això va lligat a un interès per utilitzar estratègies didàctiques “dinàmiques”, que van més enllà de la classe magistral o d’un seguiment pautat del llibre de text. També va lligat a una bona disposició a superar les dificultats derivades de la manca d’equipament o d’una organització poc adequada de les aules ordinàries. I això suposant que existeixi el recolzament del departament didàctic, del claustre o de l’equip directiu.

A la MoodleMoot vaig veure que cada cop són més els professionals que tenim aquest interès i que també hi ha més recolzament de centres i, fins i tot, de l’administració. Esperem que els projectes avancin a passes de gegant per recuperar el temps d’endarreriment que portem! (em va agradar molt la presentació d’Albert Pérez del projecte Àgora, però encara no he trobat l’enllaç)

El professorat necessita aprendre a conèixer com és l’entorn virtual i les seves possibilitats, aprendre a facilitar a l’alumnat com moure’s i col·laborar en aquest entorn diferent, desenvolupar continguts, aprendre habilitats (i probablement continguts) que no estan directament relacionades amb la seva àrea, repensar la seva manera de treballar a l’aula; fins i tot haurà d’aprendre a col·laborar amb altres professors per gestionar grups conjuntament o compartir material, per exemple i, si no té un suport tècnic, aprendre a instal·lar i administrar programes. I, a més, tot això s’ha de fer sense cap model previ: la major part del professorat hem après les nostres habilitats didàctiques d’una manera presencial, a partir del model del professorat que hem tingut, un model bàsicament de tipus “classe magistral”. No, no és fàcil.

Però, malgrat tot, estan sorgint moltes iniciatives que estan reeixint i mostrant que es tracta d’un col·lectiu amb inquietuds i que ha vist la necessitat d’incorporar noves eines a la seva tasca docent.

Aquest paràgraf m’ha fet pensar directament en la no assignació de places als cursos telemàtics de formació (moltes dades no tinc, sí alguna, però alguns companys de feina, directes o llunyans, em preguntaven si sabia perquè no els havien assignat els cursos telemàtics que havien sol·licitat, ni tan sols un, cosa sorprenent perquè cap any abans m’havien comentat res).

Formació: imprescindible! Si com a professional has decidit que necessites formació en un àmbit, resulta frustrant no poder accedir i haver d’esperar un curs més, i sense garanties.

Si hi haguessin 400 sol·licituds per fer un curs de formació no hi ha dubte que es programaria i es faria. Llavors, com és que no s’amplia l’oferta de cursos que ja estan en marxa i que tenen una amplíssima demanda? Sóc conscient que els recursos són limitats i que s’han d’optimitzar, però també és necessari que el “sistema” tingui prou agilitat com per fer ajustaments. Suposo que per evitar que aquests ajustaments siguin desajustaments quan es mira a mitjà i llarg termini cal que hagin estat prevists dins la planificació.

Conclusió: cal planificar a curt, mitjà i llarg termini, planificar d’una manera realista però també imaginativa, ajustada i flexible alhora, contemplant diversos escenaris possibles i mesures per adaptar-se segons com vagi evolucionant la situació.

En entorns canviants la planificació i la innovació són més necessàries que mai!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La importància de la formació del professorat

  1. Boris ha dit:

    Benvolguda Irene,

    no hi ha formadors. No es poden oferir més cursos. De fet, no hi ha “espais de formació” de formadors. Molts “formadors” són, simplement, bons ex-alumnes. Reben dos cursos de Moodle… i ja fan formació. O de Jclic o de pràctica reflexiva o d’Aula del progarama ART-Tic, tant se val. I tot ho fan, a més a més de les classes ordinàries. Què els pot exigir l’administració? Res, donar-los les gràcies!

    Els ICE? Es dediquen a gestionar cursos: “pots fer-nos això?”, “t’aniria bé donar una xerrada allí?”, etc. Els equips de formadors dels ICE haurien de ser el nucli central i són un epifenomen…

    En efecte, falta planificació. Però, sobretot, falten caps ben endreçats, espais de formació pels formadors i equips disposats a liderar els canvis. Em sembla a mi, és clar.

    Cordialment,
    Boris

  2. irene ha dit:

    Hola Boris,
    Sí que es troba a faltar una mica més de planificació, i tant! I de professionalització (això a més àmbits, també als de gestió). Com dius, caps ben endreçats, més amoïnats per millorar el sistema que per mantenir la cadira.
    Recordo que un dels anys que vaig demanar una llicència d’estudis relacionada amb les TIC l’inspector, que havia de signar l’autorització, em va dir més o menys que perdia el temps si el que volia era estimular l’ús de les TIC entre el professorat (!¡!¡)
    Sovint sóc conscient, però també em pregunto: “malgrat tot el sistema… funciona?”
    I arribo a la conclusió que aniria molt millor si no depengués tant de la bona voluntat de moltes persones, molt professionals.

  3. Lu ha dit:

    Irene, deixem que tregui un altre tema relacionat. Què fan els professors que han rebut formació i que tenen un nivell de capacitació TIC prou acceptable, però que no disposen de dotació als centres on treballen.

    La formació és necessària, però ha d’anar en paral·lel amb la dotació dels centres.

    És evident que no hi ha una política de desplegament i d’integració de les TIC. Tot es fa per la bona voluntat.

    Em sembla que no em costaria gens engegar una rebel·lió en aquest sentit.

  4. pelegri ha dit:

    I tant, Lu, no saps com t’entenc aquest curs!

    Cada vegada que vull utilitzar l’ordinador a l’aula haig d’anar amb el portàtil, el projector, la pantalla, muntar i desmuntar. I encara dono gràcies que hi ha connexió a internet a totes les aules! Quan no el porto els alumnes em pregunten: “Avui no hi ha ordinador?” i els dic que no, que avui descanso (de transportar).
    No sé què passarà quan més professors vulguin fer el mateix: haurem de fer virgueries per repartir-nos un portàtil/projector entre més de 60!
    La política de desplegament i integració que dius ja arriba tard, però esperem que, almenys, arribi 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s