“Ser professor(/a) de ciències a secundària avui”

Aquest és el títol de la conferència d’en Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació i director de l’ICE de la UB, a les II Jornades sobre l’Ensenyament de les Ciències.

Canvis que afecten el món educatiu

La conferència va començar explicant que actualment hi ha canvis importants en:

  • el context d’aprenentatge
  • els subjectes de l’aprenentatge

Hem de ser conscients d’aquests canvis i la seva acceptació (com a realitat) ha de provocar un canvi en la nostra mirada, un canvi no sempre acceptat de bon grat, en part degut a que quan ens vam preparar per a la nostra tasca no vam ser conscients de la seva complexitat. En aquests moments la incertesa és molt gran si la comparem amb les dècades anteriors, en les quals hi havia hagut una certa continuïtat educativa i els valors, normes, expectatives,… dels diferents contextos relacionats amb l’educació (família, amics, escola) eren molt semblants. Actualment estem en un context que té moltes discontinuïtats i la tasca és més costosa. Estem disposats a assumir aquesta major càrrega de feina, aquest cost major? Tant si ho estem com si no, no ho podem canviar, de manera que…

Després va parlar dels canvis en el model d’autoritat, en la transformació de les jerarquies a formes més horitzontals, per exemple en la família. A l’escola hi ha hagut més resitència i veusd’alarma: calen pautes i un control del procés de canvi jeràrquic. En aquest àmbit, una part del professorat s’està adaptant, però d’altres hi viuen com un fracàs del sistema educatiu.

Per acabar aquest bloc de canvis, un de molt important i destacable: actualment no hi ha prou complicitat ni aliances entre societat, família i escola: la relació entre la família i l’escola no és constructiva i és necessari fer un camí compartit que millori el reconeixement de la tasca educativa de l’escola i els seus professionals, que també s’han de fer més responsables de les seves funcions.

Aquí vaig veure una mancança que després li comentaria: també hi ha canvis, molt importants, en l’objecte de l’aprenentatge, en el currículum, canvis que no s’han assumit en profunditat. Malgrat haver-nos marejat a professorat i editorials amb suposats “canvis” curriculars que no han estat sinó operacions de maquillatge (de vegades fantàstic), sovint percebo el currículum com a poc significatiu, com una trava, com un corsé que ens impedeix fer bé la nostra feina. Hi ha poca confiança en els centres i en els professionals de l’educació, però els currículums haurien de ser més oberts, flexibles, més adequats per adaptar-se a un entorn canviant.

Les funcions del professorat

Segon gran bloc: quines han de ser les nostres funcions? La primordial és  potenciar l’aprenentatge dels estudiants. Podem fer això de dues maneres:

  1. Limitant-nos a afavorir escenaris propicis per a l’aprenentatge.
  2. Aprofitant els escenaris per tal d’estimular el desenvolupament de les capacitats dels estudiants com a persones (espais d’optimització del desenvolupament humà).

El segon objectiu és imprescindible, però no es pot fer sense el primer: “no es pot aprendre a aprendre sense aprendre alguna cosa, i cal un màxim rigor en l’aprenentatge de continguts“.

I jo em pregunto… es pot fer això amb classes de més de 30 alumnes, en espais petits i poc dotats de recursos?

D’altra banda, hem de compartir objectius. No podem fer en clau individual una tasca complexa, hem de repensar la nostra feina i treballar en equip, amb un objectiu comú, sentint que el projecte és el més important. Ens cal incorporar una cultura col·laborativa.

Què més hem de fer? Actuar com a professionals. Treball, ofici i professió no són el mateix: un treball ens ocupa unes hores al dia, un ofici requereix un cert grau d’especialització, però ser professionals implica que hem de prendre decisions amb un cert grau de discrecionalitat, implica que tenim un cert grau de responsabilitat ètica davant nosaltres mateixos.

El camp de l’educació és un camp de professionals on una bona part dels coneixements vénen de l’experiència i són intuïtius, amb uns nivells d’incertesa elevats que requereixen molta flexibilitat mental.

Sí, d’acord! I aquí la formació del professorat és molt important: cal aprendre vivencialment, calen ocasions en les quals es puguin descobrir i interioritzar aquests coneixements experiencials, cal compartir amb els altres! Pel que es desprenia de les seves paraules, aquest aspecte s’està tenint especialment en compte en el disseny del màster que caldrà fer per entrar a la funció docent.

Competències del professorat

Tercer gran bloc: en què hem de ser competents? En què hem de ser capaços de mobilitzar els nostres recursos cognitius per tal de resoldre una situació? En el benentés que formació i adquisició de competències no són necessàriament sinònims…

  • En potenciar l’aprenentatge, per descomptat!
  • En capacitat comunicativa. Es pot aprendre i potenciar i aquí cal formació inicial i contínua (en un aspecte que sovint es descuida).
  • En capacitat autocrítica, essencial en el treball en equip, en reflexionar sobre la pròpia pràctica d’una manera crítica.

En aquest punt en Miquel Martínez va manifestar que el col·lectiu dels professionals de l’ensenyament són “els que més avaluem i els que estem menys disposats a ser avaluats”. Aquí li expressaria més tard la meva disconformitat: per la meva percepció no és així ni molt menys. Estem molt disposats (no tothom, és cert) a ser avaluats, perquè és la manera que es reconegui allò que fem bé i que es detecti on podem millorar. Una altra cosa és veure qui ens ha d’avaluar i amb quins criteris, perquè si ho ha de fer l’actual cos d’inspecció, abans caldria repensar-lo, reestructurar-lo, actualitzar-lo, no sé què però canviar-lo.

  • També hem de ser competents en integrar les TIC (o les TAC, tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement): hem de ser capaços d’integrar els recuros stecnològics per tal d’optimitzar els processos d’aprenentatge. És costós i cal més dedicació. L’administració hauria de pensar en tècnics docents professionals per ajudar als centres en la selecció de recursos, materials i estratègies.

Completament d’acord, i tant! Però aquí l’administració arriba tard, li ha faltat capacitat de lideratge, planificació a mitjà i llarg termini. Espero que els tècnics docents (que JA arriben tard) no siguin només una figura del centre, sinó una persona competent i amb la preparació adequada. Que no passi el mateix que amb el “coordinador d’informàtica” que moltes vegades ha estat només una figura, un càrrec ocupat per una persona que no tenia la preparació adient (perquè no havia de tenir-la, que no l’havien contractat per fer aquesta tasca) i que havia/ha d’assumir tasques que no podia/pot ni remotament fer amb el temps de dedicació que se li donava/dóna.

  • Tenir mentalitat innovadora i de recerca, conèixer i incorporar noves experiències. Un punt important, perquè aquesta és una actitud que l’alumnat “respira” en nosaltres.
  • Tenir capacitat d’autoformació, inquietuds culturals, incorporar a la nostra vida l’aprenentage al llarg de la vida, si és que volem transmetre aquesta actitud a l’alumnat.
  • Hem de saber com aprèn el jovent d’avui en dia i per fer-ho ens cal  ampliar els coneixements socials i antropològis, perquè el subjecte ha canviat.
  • Una altra competència: saber seleccionar els continguts que cal ensenyar, que es poden ensenyar i que l’alumnat pot aprendre.

Quart bloc: espais en els quals es desenvolupa la tasca del professorat

Sí, també important, però no em va captar tant com els anteriors, potser perquè ja feia més d’una hora que escoltava amb atenció. De totes maneres, els cito:

  1. Àmbit dels continguts curriculars
  2. Relacions interpersonals
  3. Formes d’organització social de les situacions d’aprenentatge
  4. Clima del centre
  5. Comunicació amb la societat
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s