Fosques lluminàries

AngelitosArriba fins a la intoxicació i cada any comença abans, suposo que per permetre que en aquesta festa comercial les unitats funcionals de la nostra societat (famílies, pisos, cases unifamiliars) puguin consumir desmesuradament i sense complexos. Qui és el responsable d’aquesta lluminària? No ho és la joia de celebrar un naixement, que serveix d’excusa: la major profusió la trobem als centres comercials, que obren les seves portes al màxim i posen catifa vermella als moneders amb cames. Li segueixen els carrers i les finestres i balcons privats que, per mimetisme, són ja plens, al novembre, de coloraines i lluminàries corredisses.

Tot això ja ho sabem. I també sabem que el decorat té banda sonora amb càntics sobre un nen que va néixer i que havia de salvar la humanitat. Però qui celebra això realment? Per què la gent surt al carrer, decora aquí i allà i posposa la revisió de l’estat de l’economia fins el 7 de gener? Per què gairebé tothom s’afegeix a aquesta “pagana” festa? Perquè les targetes de crèdit paguen fins a perdre el dibuix!

Jo crec que tenim ganes de celebrar coses, de retrobar-nos, d’aturar-nos i sentir-nos prop els uns dels altres. Però això ho podríem fer igualment, sense una excusa que molts de nosaltres ja no ens la creiem. Ja fa temps que sóc conscient que dir “bon nadal” implica que estàs congratulant-te del naixement d’aquest nen i de tot el que significa, de manera que evito utilitzar aquesta expressió.

Si tenim aquesta (saludable) necessitat de celebració podríem recuperar les festes associades a les estacions, molt més properes a la nostra condició humana, i en tindríem quatre a aquestes latituds afortunades de la Terra. Dir “feliç festa d’hivern” és més poètic i, a més, aviat estarà tenyit d’un tint nostàlgic, amb el canvi climàtic. Potser aquesta nostàlgia li donarà més sentit a la festa: decorarem amb neu, en comptes d’estrelles amb cua, posarem aire condicionat (ecològic!) per recordar les baixes temperatures de l’hivern antic, vestirem ninots amb abrics, guants, “gorros” i bufandes a joc, muntarem maquetes de pistes d’esquí amb figuretes (sobreviurà el caganer?), telecadires i cues a les carreteres. I més coses! La invenció humana no és il·limitada però no té límit, tot i que la societat s’entesta en mantenir una tradició la base de la qual no només ha perdut el sentit per a gran part dels qui encara la practiquen sinó que està completament desfigurada.

Per cert, la imatge és d’Alberto Montt: http://albertomontt.blogspot.com/

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s