La importància de les preguntes petites

Als cursos en línia que faig sempre (sempre) m’agrada dir que no hi ha dubte tan petit que no mereixi ésser resolt. I és que un dels problemes dels cursos no presencials (i també de les classes presencials) és la vergonya, la vergonya de preguntar allò que creiem que és una tonteria i que els nostres companys de curs segur-segur que saben de sobres. “Com gosaré ara, quan ja portem tres setmanes de curs, preguntar què és un fitxer?” (per exemple).

Avui he llegit la reflexió d’una participant a un dels cursos sobre moodle que faig i és realment paradigmàtica, recull moltes de les sensacions que apareixen quan et veus perduda, no goses preguntar, ets transparent per al formador i, de sobte, algú obre una porta i comences a existir als espais de comunicació, que és com dir que comences a existir al curs en línia:

Al principi la meva relació amb el Moodle va ser nefasta, els apunts no sabia per on agafar-los, no entenia què havia de fer ni com, visitava els espais recomenats i sí, flipava molt, però no entenia res de res! Al mateix temps llegia les vostres intervencions al fòrum i uaaaaaaaaau…! Com en sabeu!!! La qual cosa encara desmoralitza una mica més…! Suposo que al principi les intervencions són de companys entesos que posen a l’abast els seus coneixements… baixa, clica, enllaça, recupera, suprimeix, redueix, pixela, comprimeix… buff! necessito 1gr de paracetamol! i els més novells… fent ‘mutis pel foro’ (i mai més ben dit…;)) total pel que haig de dir… quina vergonya! Però el primer que es mulla i diu: -einc?, aaaaaaaaaah! quina tranquilitat! no estic sola!!! A partir d’aquí ja no em sento sola, perduda sí però no sola! Que no és gran cosa però és un gran que!!! Escric intervencions, gairebé totes en senyal de SOS i en veure que obtenen resposta i que la cosa funciona… miracle! Van sortint les coses, qüestionaris etiquetes, blocs, missatges, jclic, xats, fòrums, patates… quina flipada i que orgullosa n’estic!

Gràcies a tots!!!

Moltes gràcies, Lídia, per haver compartit això amb tots nosaltres 🙂

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La importància de les preguntes petites

  1. ALyCie ha dit:

    No sólo sobre moodle, ante cualquier herramienta, uno siente exactamente eso y lo siente así.
    No estás sola Lídia, pero si has sido la valiente que lo ha contado y muy bien. Llevo tiempo intentando conocer moodle, me he apuntado a cursos, que finalmente, no se han realizado y ahora, se me acumula la faena.
    Voy a intentar subirme otra vez.
    ¡Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s