Sobre webs socials, canvis, trencaments i altres minúcies…

Aquests dies de vacances, que no de desconnexió, he llegit a elPeriodico.com dues notícies que s’han entrellaçat íntimament al meu cervell. La primera parla de les webs més cercades, la segona de la crisi del sistema educatiu.

  • A Las webs sociales, lo más buscado en Google por los españoles en el 2007, Xavier Barrena ens explica que sis de les primeres set posicions del llistat corresponen a les anomenades web socials, que permeten compartir documents o comunicar-se: Youtube, Badoo, Facebook, Fotolog, eBuddy, Dailymotion, MySpace, Second Life, Webkinz i fins i tot, per als més petits, Club Penguin.
  • A La joventut ha canviat moltíssim més que les organitzacions que la societat va dissenyar fa temps per formar-la, Ferran Ruiz Tarragó explica algunes de les idees del seu llibre “La nueva educación”, premi d’Assaig 2006 de la Fundación Everis (que no he llegit). L’article té algunes consideracions per a la memòria:
    • “Quan els resultats del que es fa no són prou bons toca espavilar-se i canviar, i no s’ha d’atribuir a ningú la culpa que les coses siguin així, i molt menys encara atribuir la responsabilitat del que passa al fet que els clients no valoren el producte o el servei que se’ls ofereix.”
    • “No atrevir-se o no saber canviar és la recepta segura del fracàs.”
    • “… hi ha coses que han canviat molt pel que fa a l’educació dels joves. Els que més ho han fet són els mateixos alumnes, en la mesura que absorbeixen i reflecteixen els extraordinaris canvis del seu entorn.”
    • “Per a ensenyants exhaustos, decebuts i angoixats potser serveixi de desfogament carregar-los la culpa (“no hi ha res a fer perquè no volen estudiar”), però així l’únic que es fa és distorsionar el difícil exercici de confrontar la realitat per saber com canviar-la.”
    • “… la visió del que constitueix aprendre i educar-se es manté substancialment estàtica […] el primer repte que té la societat del coneixement és assegurar que tots els escolars adquireixen sòlidament les habilitats bàsiques […] (cal garantir que) llegeixin bé, escriguin correctament, s’expressin verbalment amb fluïdesa i dominin els aspectes fonamentals del càlcul. A nivell d’educació primària, tot s’hauria de subordinar a aquest objectiu, que no per ambiciós és impossible. […] El pitjor servei que es pot donar a un alumne és que durant la seva escolarització no aprengui el més bàsic, el fonament sobre el qual ha de construir tot el seu aprenentatge posterior.”

Em quedo amb una:

“… l’obligació del sistema educatiu i de cada escola és gestionar la complexitat i estar a la seva altura, cosa que, igual que en el món econòmic, exigeix mitjans i mètodes renovats.”

Fa vertigen. El canvi és tan ràpid que ja no es tracta de fer cursets de formació sobre tal o qual eina, es tracta de canviar la manera de pensar i aproximar-se a la xarxa, de perdre la por, d’experimentar, cercar, seleccionar, comunicar-se de manera efectiva en aquest mitjà. De trobar el lloc a la xarxa. Pot ser que els docents no hi siguem? Estem a l’inici d’aquest canvi, els estudiants tot just ara comencen a fer-se un lloc i els més joves ja hi neixen de manera natural, generalment de la mà d’amics o companys, no d’adults.

Internet ja no és un lloc on cercar informació, és un lloc on comunicar-se!

La major part dels professionals de l’educació desconeixem, alguns més, d’altres més, què són aquests espais i com s’utilitzen. Manca formació de base, sí, manca perdre la por a aquest nou entorn de comunicació en què s’ha convertit internet però, sobretot, manca la necessitat d’anar-hi. Si ja ha costat utilitzar el correu electrònic de manera massiva, com ens ho farem ara? Com aconseguir que no es produeixi un trencament entre el discurs docent i les necessitats de l’alumnat, ambdós situats en entorns tan diferents? L’alumnat de les nostres aules necessita comprendre un entorn que senzillament no existeix per a una bona part del professorat.

Si som prou àgils i repensem la formació inicial del professorat, aconseguirem que en 3-4 anys els nous professionals tinguin unes habilitats que els permetin gestionar el canvi. Això sempre i quan el currículum estigui ben pensat i vagi acompanyat d’una oferta de formació permanent planificada de manera intel·ligent i no inercial, flexible i adaptable. Però… què fer amb el professorat que ja està exercint? Com aconseguir que se sentin estimulats?

Ens podem permetre el luxe d’esperar a que es renovin els mètodes per iniciativa pròpia? No s’hauria de posar un altre motor i, paral·lelament, treballar per eliminar altres pressions (currículums obsolets, excés d’alumnat a les aules, manca d’infraestructures)?

Jo no ho veig clar. Si durant aquestes darreres dècades no hem aconseguit que els membres de la societat que es formen a les escoles sàpiguen interpretar una assegurança de moto o un contracte de lloguer, de compra-venda, de la targeta de crèdit o una hipoteca. Si amb prou feines saben llegir críticament els missatges de la publicitat i conèixer les seves estratègies per a manipular voluntats o què fer per a defensar-se en diferents aspectes de la vida quotidiana (des de fer reclamacions a posar denúncies o contactar amb un/a advocat/da). Si desconeixen, perquè la major part de nosaltres també desconeixem, l’impacte, amplíssim, dels nostres actes en aquesta societat. I no parlem de com “ser persones”, d’altres aspectes de l’àmbit de les relacions humanes. Si no hem aconseguit tot això, com ho farem ara?

Segurament, i durant força anys encara, serà la societat la que ensenyarà les coses realment importants. Però llavors, no faríem millor si disminuíem el nombre d’hores lectives?

Segurament a les escoles es continuarà ensenyant a fer un circuit elèctric, quina és la funció de les parts de la cèl·lula o com fer una anàlisi sintàctica completa d’una frase qualsevol. És molt més còmode i, al cap i a la fi, també és important.

(En fi, deu ser que em fa mandra reprendre el ritme després de les vacances! 🙂 )

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s