Per què no faig vaga

En primer lloc perquè és una convocatòria verd-verd i poc explicada i fonamentada. No perquè estigui d’acord en com estan les coses: no m’agrada i tampoc m’agrada l’actual administració educativa, que trobo desorientada i sense idees potents (en general).

Però, anant més enllà, penso que el sistema educatiu ha de deixar de voler mantenir (o recuperar, com sembla que alguns volen, atesa la seva nostàlgia) el seu funcionament passat, fins i tot s’ha d’abandonar el present, i cal anar cap a un model completament (completament) diferent que pugui formar el nou jovent i els nous adults de la societat, d’una societat que ha canviat molt (i això és només el començament). Estem en un moment de canvi de paradigma, en el sentit que li dóna Kuhn al món científic.

Per això cal deixar-se de condicionar pel que hem tingut o tenim. Penso que, entre d’altres coses, és necessari:

  • Professionalitzar els equips directius. Però NO creant un cos de directors!!! Un dels problemes és que aquí donem significats diferents a la paraula “professional” i alguns hi incorporen un accent d’autoritarisme que espanta. Jo no.
  • Eliminar l’actual cos d’inspecció i substituir-lo per un sistema d’avaluació dels centres i dels seus equips (directiu, professorat) eficaç. Hores d’ara encara no he trobat cap inspector realment professional al llarg de la meva vida laboral a l’educació secundària (10 anys) si bé sé que existeixen per referències.

La darrera: l’inspector del nostre centre ha vingut a “avaluar” una professora de ciències en pràctiques. Ha entrat a l’aula quan estava fent una pràctica de laboratori amb un grup de 1r d’ESO “difícil”. Comentari de l’inspector en acabar: “Amb aquest grup tan difícil hauries d’haver fet tu la pràctica en comptes d’ells i que ells miressin i aprenguessin”. La professora ens ho ha explicat ben astorada. Sense comentaris.

  • Perquè els sindicats també han de revisar (molt) el seu model de funcionament. Potser s’està obrint la porta a una gestió dels centres per altres organitzacions perquè el departament d’Educació no té diners (i no els té). I potser no els té perquè els sindicats van signar un pacte nacional d’educació que tenia com a punt estrella afegir la sisena hora a primària, una acció que hipotecava els recursos monetaris durant (molts) anys? No estic en contra d’obrir aquesta porta, la de la gestió per altres organitzacions, sempre i quan es faci amb garanties de qualitat.

Per tant… cal un sistema eficaç d’avaluació (externa) dels centres.

(Per cert, m’agradaria saber si el pressupost d’Educació es va incrementar per fer front a la despesa que ha suposat la 6a hora o bé els diners han sortit d’altres projectes que han quedat malmesos o s’han hagut d’abandonar).

  • Perquè el professorat tenim els nostres drets, però no cal oblidar (i molts actuen com si no fos així) que la part més important és l’alumnat!!! La pregunta ha de ser “Com ens ho fem perquè aquest alumne, aquest concret, amb noms i cognoms, aprengui allò bàsic que necessita per ser un ciutadà a la nostra societat (global?)?” i no “Com ho fem perquè aquest alumne sigui capaç de superar uns exàmens per tal de poder certificar que ha incorporat, si més no temporalment, els continguts curriculars?” En canvi, llegeixo al pamflet que ha repartit un sindicat que “La nostra principal funció és transmetre uns coneixements…”. Sense comentaris.

I anant més enllà també penso que l’actual model funcionarial s’ha de revisar a fons: no pot ser que una persona que no fa bé la seva feina, només pel fet d’haver aprovat una oposició, continuï any rere any fins a la seva baixa o jubilació, treballant a un centre i que l’equip directiu no tingui cap capacitat de decisió per no incorporar-lo al claustre de professorat.

Si bé s’ha de garantir el funcionament democràtic dels centres a alguns nivells, els equips directius han de tenir poder de decisió sobre quins professionals tenen el perfil més adequat per dur a terme els projectes de centre.

Què passa, que tenim pànic al funcionament de l’empresa privada? Hi ha aspectes, com la capacitat d’adaptació a les necessitats dels destinataris que el sistema educatiu hauria de tenir. L’actual sistema té massa inèrcies.

Ho vulguem o no la societat ha canviat molt i si l’escola no ho fa, educar en ella els nens i nenes serà com intentar encaixar una estrella dins un quadrat: l’haurem de deformar però només se sentiran còmodes i podran ser ells mateixos quan surtin.

Hi ha més punts, però amb aquests en tinc prou per decidir que no hi vaig.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Per què no faig vaga

  1. Carme ha dit:

    Hola Irene
    Crec que fas una anàlisi molt lúcida, molt valenta i força completa de la situació actual hi estic totalment d’acord i la meva experiència és de més de 25 anys
    Una abraçada
    (jo no puc no fer vaga perquè ja no estic en actiu )
    Carme

  2. pelegri ha dit:

    Gràcies per compartir la teva opinió també. Hi ha molts altres punts per parlar…
    Una abraçada,
    Irene

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s