El currículum ocult

Ahir parlava amb el meu home sobre allò que és rellevant i allò que no ho és a un curriculum vitae. Sempre que he enviat el meu CV a algun lloc, comença a la universitat, amb la meva llicenciatura.

Però vaig començar a estudiar cinc anys més tard del que m’hagués correspost per edat perquè em vaig haver d’espavilar per finançar-me els estudis i abans, és clar, vaig fer altres feines…

Per exemple, vaig treballar de cangur, de recepcionista i auxiliar d’infermeria a la consulta d’un ginecòleg (tenia 16 anys i va ser un xoc veure una ex-companya de classe molt embarassada), de dependenta a una botiga de macrobiòtica, de cambrera a un restaurant d’obrers, netejant cases (i cuines de restaurants), de senyoreta de companyia per a dones de la tercera edat, de pintora de figures de cartró maxé (en conservo algunes), de ceramista a un taller, de mestressa d’un bar musical, de neorural,…

Totes aquestes activitats potser no són rellevants professionalment… o sí? Perquè em donen un bagatge i una perspectiva més àmplia, diferent i especialment important en la meva professió actual, professora de secundària.

Recordo haver parlat fa uns anys amb un desconcertat company de professió que m’explicava que un nebot seu havia triat una via que no era “la normal” a la seva vida. Per ell, anar a escola-institut-universitat i després trobar una feina és la via “normal”. Decidir recórrer el món i guanyar-te la vida en les feines que surtin és incomprensible, com ho són altres opcions vitals.

De vegades aquest bagatge ocult pot ser molt més important, i no per a les meves habilitats professionals, però sí per a la concepció de la meva tasca educadora.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El currículum ocult

  1. Lu ha dit:

    És increible. No m’haguès imaginat mai que poguessis desenvolupar tantes feines. Tots tenim un currículum ocult, però el teu és especialment ple!!!

    Jo crec que sí que hauria de comptar. Tot allò que hem fet ens dona experiència i amplitud de mires.

  2. pelegri ha dit:

    De vegades penso quantes coses hi caben en cinc anys, però és que a la post-adolescència i primera joventut tenim molta energia!!

    Em sembla que no hauríem de fer el pas tan directe de l’institut a la universitat, una experiència laboral amplia perspectives, sí 🙂

  3. Bea ha dit:

    🙂 dins de les innumerables feines que he fet (tinc una llista de quasi cent), la que se lleva la palma va ser una de les primeres que em van oferir quan vaig arribar a la Península: cazar gatos para la facultad de veterinaria… (obviamente, para matarlos). Nos los pedían con una medida y peso determinados… Recuerdo que merodeábamos por la Boquería con un saco de lona y zaaaaassssssssssss (gato a la bolsa).

  4. casetronic ha dit:

    JO també n’he fet bastants(operari de fàbrica, paleta, mosso de magatzem,cambrer…) i no només això. una vegada que ha arribat a ser profe -com tu, de secundària) ja he fet vàries coses. CICLE ASS, ZER, I PRIMÀRIA).

    Tot és enriquidor, però també estic un poc cansat de voltar pel Principat i d’anar fent una mica de tot.

    En fi, avant!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s