Sobre objectius i competències

Ahir vaig assistir a l’ICE de la UdG a una mitja jornada (de 6 a 9) sobre l’aplicació de les competències a l’aula. La sessió va començar amb una xerrada de la Dra. Neus Sanmartí titulada “Què comporta aplicar un nou currículum orientat al desenvolupament de competències” (es pot consultar la Presentació que va utilitzar).

He après molt, sobretot dels exemples, que ofereixen escenaris per tal d’abstraure el coneixement i poder-lo aplicar a d’altres contextos educatius.

Però després, sentint l’experiència de treball per competències a la UdG vaig tenir una certa sensació de perplexitat…

M’explico… Sentint els exemples de formulació de “competències” a la UdG tenia la sensació que es tractava d’objectius didàctics, de “capacitats” tal i com els formulàvem amb la LOGSE: “En acabar la unitat didàctica l’alumnat ha de ser capaç de… (analitzar, valorar, dissenyar, expressar,…)”. De fet, allò que la Rosa M. Casellas, de la UdG, va anomenar “àmbits competencials”, i que per a mí eren més una combinació d’objectius didàctics expressats en forma de capacitats, s’acostaven més al que entenc per competència (amb la seva riquesa i complexitat incloses).

A la universitat han passat de programar basant-se en els continguts a programar per objectius, un bon canvi.

A secundària aquest pas ja s’havia fet en certa mesura. No tothom però sí que una bona part del professorat havíem incorporat el discurs i el vocabulari, tot i que després el camí d’aplicació a l’aula no fos complet. Per tant, aquí, si volíem donar un pas més calia fer un canvi i aquest canvi ha estat incorporar les competències. Estic d’acord amb la Neus Sanmartí que no és només un canvi de nom, que va més al fons, però a la pràctica, ho serà?

Penso que la major part del professorat passarà a parlar de competències quan en realitat pensarà en objectius, però això haurà significat un pas més. I una part passarà, efectivament, a centrar-se en les competències.

Potser la idea de base és que aquest canvi “de nom” propiciï una activació del concepte de treball basat en allò que l’alumne ha d’assolir (es digui capacitat o competència, bàsica o no) i no en els continguts, una evolució que no pas una revolució (en paraules de la Neus Sanmartí).

Això sí, si no es fa un bon pla de treball i es planifica la formació del professorat que ha d’acompanyar aquesta evolució, correm el risc que les paraules siguin de nou fagocitades, digerides, incorporades i transformades sense que impliquin un canvi en les maneres de fer.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sobre objectius i competències

  1. Lu ha dit:

    Tens raó en què si no es fa un pla de formació del professorat, tot seguirà essent com ara. Res de canvi i menys de revolució.

    El que més em va frapar i em va fer qüestionar els meus plantejaments didàctics és la reflexió que va fer de l’avaluació.

    Programar per competències no és pas gens difícil, el que sí que ho és, és treballar i, sobretot, avaluar per competències

    Després de la xerrada d’ahir, necessito païr tot el que es va dir i resituar-me.

  2. pelegri ha dit:

    Pla de formació, no necessàriament cursets (espero!)
    Païm contínuament, i ens resituem, i evolucionem. Què cal per a una revolució?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s