Món Google

Google comença a ser un univers sorprenent: cada vegada treballo menys amb el processador de textos, utilitzo googledocs (i m’estalvio els problemes de no poder llegir un odt quan vaig a un ordinador que només té word); el calendar se m’està fent imprescindible i comença a ser l’única agenda que finalment he aconseguit utilitzar, després d’anys intentant disciplinar-me amb les de paper; igoogle amenaça de ser la meva pàgina inicial al navegador i de moment ja ha desplaçat a protopage; picassa ha estat l’escollit final quan m’he decidit a treure’m la mandra i començar a pujar les fotos a la xarxa; finalment he deixat slideshare i ara les presentacions són també a googledocs; analytics és el lloc de seguiment de les pàgines, inclòs aquest bloc (un dia d’aquests trauré el de shinystat); gmail és el meu centre de correu: des d’allà rebo, i escric, des de totes les adreces de correu que tinc, no només de la de gmail, també la de la xtec (ja no el consulto i vaig al gestor thunderbird només per buidar els missatges del meu compte perquè no me’l bloquegin per passar-me d’espai). Tot això ha anat passant d’una manera natural, sense proposar-m’ho, sense anar-ho a buscar, i encara no he acabat…

Per això, quan he llegit a la xarxa ning del congrés internet en el aula (un espai paral·lel a l’espai oficial del congrés) una referència a un article de Javier Martínez Aldanondo titulat “Google no es Dios“, no he pogut evitar d’anar-hi. És clar, jo esperava que parlaria sobre tot aquest món google, que cada vegada arriba a més persones, més processos, més àmbits (un llistat de productes google, que inclou només les eines actives, no les que estan en exploració o en fase beta però que podem provar al laboratori). Però no, es referia a google “només” com a cercador. Un article que, com els habituals de Javier, convida a la reflexió i al debat, estiguis o no d’acord amb tot el que diu. Google no coneix el nostre context, no pot incorporar aquesta informació contextual a les cerques… de moment. Google no és intel·ligent… encara. No és necessari que sigui déu, només cal que se’ns vagi fent imprescindible. I llavors voldrem sortir-nos de la seva totipresència.

M’ha agradat molt descobrir aquest lloc, un suplement especial sobre e-learning de la revista Tökland. No sé si aprendré alguna cosa anant-hi, per fer-ho haig d’anar-hi amb temps, amb alguna necessitat de saber, haig de trobar alguna errada de concepció (meva) que pugui esmenar amb la visita, alguna nova idea que ompli una llacuna que tinc. Però tot i que no aprengui res de nou, la lectura ha estat de moment molt agradable (i promet seguir sent-ho) i l’experiència de visitar-la formarà part de la “gravació” que vaig fent i que em permet crear el meu model de món.

A més, també he descobert un enllaç a una entrevista que li vam fer per a la revista BITS-Espiral, i això que em citin, com que no és gaire freqüent, m’agrada 😉

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s