Un aparell estrany a la meva sala

M’he comprat un aparell ben curiós: un reproductor de CDs (només CDs) de 4 kg i de 42x8x28 cm, és a dir, gens petit. Me’l miro i sembla d’un altre temps: no hi puc connectar un iPod ni té cap entrada USB. Això sí, una pantalla que s’il·lumina d’un color verd Hulk quan està encès i que fa que pugui veure’m prou per fer ganxet a la sala fins i tot amb la resta de llums apagades. El producte en qüestió és aquest: un FONESTAR CD-5810N.

Com he arribat a comprar-me un aparell com aquest nou de trinca? No pas pel preu: 137 € no és gens barat…

La història comença dimecres passat, quan em llevo i tinc l’estranya sensació de ser a una nau espacial: l’encenedor elèctric de la cuina va al triple de la velocitat acostumada, la campana sembla que estigui escalfant motors per despegar, cada cop més ràpid, el llum de la nevera il·lumina amb desfici… Vaig a posar-me música per despertar i el lector de CDs no funciona. La tele sí. El DVD tampoc. Començo a sospitar. I sí…? Efectivament! M’alarmo i truco a Fecsa. Els ho explico i pensem que segurament és una pujada de tensió. Que vagi a preguntar als veïns, a veure si també s’hi troben. I que anoti un número d’incidència.

Haig de dir que visc a una casa entre mitgeres d’un barri antic de poble. Tot cases velles de planta baixa més dues. No m’obren, casualment tots em parlen per la finestra del primer pis, de manera que el problema es converteix en una qüestió de barri. Els veïns de davant res, tot normal. Què rar… La de la dreta també, però d’aparells elèctrics, nevera i bombetes, potser no es poden visualitzar els efectes de la pluja massiva d’electrons. Però la veïna del 45 em crida des de la finestra: “Sí, avui tot va boig!!!!” Ja ho tenim.

Torno a trucar a Fecsa. Línies col·lapsades. Hi insisteixo… El telèfon (inalàmbric) deixa de funcionar. Ai! Ara m’adono que potser faria bé de desconnectar-ho tot!! Arribo tard: sento que alguna cosa espetega al pis de dalt i em quedo glaçada, semblen trets. Pujo a poc a poc les escales i quan arribo a l’estudi veig que surt fum de darrere l’ordinador, acompanyada d’una intensa pudor a plàstic cremat. Amb tot el meu atreviment hi poso la ma i desendollo tot el que veig però ordinador, rúter, impressora i disc dur extern han seguit el camí del telèfon inalàmbric. Decideixo trucar també l’asseguradora.

Els de Fecsa m’agafen el telèfon. Sí, hi ha una avaria. Vindrà un tècnic. M’avisaran quan estigui tot solucionat. Haig de trucar a un altre número, atenció al client. Molta atenció però tots són 902, dels que no entren amb la tarifa plana de telefònica. Passo l’asseguradora al davant i els ho explico. Molt amables, que passi per l’oficina i, sobretot, que no perdi el número d’incidència que m’han donat a Fecsa. Un numeret que havia escrit a un trocet de paper de sobte pren un valor indefinit. Vindrà un perit i em donarà orientacions… Té 48 h per venir però finalment no pot fins dimarts (i això havia passat el dimecres, anterior, és clar).

Marxa el llum. Piquen al timbre. Són els veïns, que ara sí que han notat alguna cosa: no hi ha llum. Arriba el meu home: hi ha un tècnic de Fecsa remenant cables unes cases més enllà. Ho estan reparant, es veu. Dues hores després torna el llum però Fecsa no ha avisat. Amb una certa recança vaig endollant els aparells que han sobreviscut. Em poso un vídeo només per gaudir de l’electricitat, encara sort.

La visita del perit de dimarts, curta i pràctica. Es veu clar què ha passat, almenys no sóc d’aquelles que intenten colar la nevera del garatge que porta anys espatllada. Que compri aparells equivalents als que se m’han fet malbé que m’ho cobriran. Que no intenti reparar-los que em sortirà més car. Possiblement no trobaré un aparell de ben curiós que tinc a la sala: un lector de CD TEAC que està entre un amplificador Harman Kardon, connectat a uns altaveus B&W, i una ràdio Aiwa. Si no trobo, que cerqui alguna minicadena que no sigui gaire cara. Em sap greu, tinc carinyo a aquest equip de música que fa tants anys que ens acompanya… En fi, sort que tinc vacances, així que miro de redirigir la il·lusió que em fa tenir els dies lliures a la que m’hauria de fer comprar aparells nous.

La resta d’aparells, més o menys. Sortosament de l’ordinador només s’havia cremat la font d’alimentació. El lector de CDs… Vaig a MediaMarkt (no perquè hi tingui predilecció, ja fa temps que m’ha desenganyat però com que el DVD me’l van donar allà després de tenir un d’anterior durant més de 6 mesos per reparar es veu que el meu subconscient estava condicionat) i compro un DVD gairebé igual al que tenia. Demano si tenen lectors de CD de mida lector de DVD i el venedor gairebé es pixa de riure. Això ja no es fabrica. Que em compri un altre lector de DVD. Però jo no vull tenir dos lectors de DVD a la meva sala, igualets un sobre la tele i un altre sobre l’amplificador. Jo vull un lector només de CDs. Pensant en les paraules del perit, li demano si té minicadenes. Sento música celestial: dues minicadenes… TEAC. Si més no, la marca. Problema: 250 i 350 €. Això no m’ho pagaran. Un altre problema: haurem de llençar l’ampli i els altaveus? M’agraden…

Arribo a casa. Obrim el DVD amb el meu home. El plàstic està rebregat, el comandament està fora de la bossa i amb les piles posades, els llibrets de qualsevol manera. Ens mirem perplexos: sembla un DVD usat. Mentre funcioni… Però no: una pantalla negra. Tornem a connectar i reconnectar l’euroconnector, no sigui que ens hàgim equivocat en aquesta complicada operació. Res, cap senyal d’imatge. Això sí, podem sentir la pel·li, com a lector de CDs serviria…

Al matí següent vaig a l’asseguradora a dur les factures que he pogut aconseguir. Mitja feina feta. Pel que fa a la minicadena, no em poden pagar 250 € però mirarien d’arribar a 150-160 €. Nosaltres podem posar la diferència. Sense res decidit agafo de nou el cotxe per gaudir d’un dia més de vacances a Girona. A la botiga d’informàtica (on he anat a recollir el disc dur extern i he hagut d’esperar perquè malgrat l’havien de tenir muntat s’havien oblidat) demano si saben on puc comprar un lector de CDs. Em donen les indicacions d’una botiga. També la notícia que la meva impressora no havia arribat. Torno al MediaMarkt a comprar-la aprofitant que havia de canviar el DVD. Gairebé dues hores perdudes però ho aconsegueixo. En arribar a casa aquest DVD sí que funcionaria, punt tancat.

La botiga en qüestió és més un magatzem. Li explico la història al dependent i em diu que no havia trobat el lector de CDs perquè no havia anat al lloc adequat, però que ara sí que hi era. Torna a sonar la música, la mateixa que al paràgraf 9. Què és això d’una minicadena? Com puc pensar en substituir un amplificador Harman Kardon i uns altaveus B&W per un producte MOLT inferior? Ens perdrem un munt de matisos sonors dels quals fins ara havíem pogut gaudir!! (és que ell és molt exigent amb la qualitat del so). Com el vull, el lector? Per carregar un sol CD, tres o cinc? Platejat o negre? Me’ls miro… fins i tot la caixa sembla d’una altra època. Però és exactament el que estava cercant i, a més, val menys dels 150-160 € que em donarà l’asseguradora, 137 € amb l’IVA inclòs. El compro.

I així és com aquest curiós aparell ha entrat a la meva sala. Per quedar-s’hi 16 anys més, espero. Com l’altre.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s