Textos que evolucionen

Aquest matí he dedicat una estona a llegir un article sobre la “Reinvenció del llibre” que ara no sé per on començar a rebregar, per dir-ho suaument. Ja les dues primeres frases donen per algun argument… Darrerament veig massa limitacions en la sublimació del llibre. El llibre no és màgia, no són mons oberts a la imaginació, ho són les històries de les quals és suport, i un suport amb moltes limitacions.

Sí que hi estic d’acord amb alguns punts de l’article d’opinió: un llibre és com un mirall i aquests dies el mirall que utilitzo duu l’empremta d’Isaac Asimov. M’he llegit i estic a punt de començar a rellegir, perquè se m’ha fet curt, “Jo, robot“.

Llegint les històries em venia un intens desig de tornar-les a llegir però evolucionades, de veure com el temps i els fets les haurien canviat, com les hauria escrit Asimov als diferents moments dels darrers 60 anys d’història. Quin hauria estat el producte dinàmic de la combinació d’una ment i un coneixement científic que s’ha anat ampliant espectacularment des dels anys 50. I això m’ha fet pensar en la limitació dels llibres, de la lletra estàtica. Com serien ara les novel·les de Jules Verne? Podríem veure París, no el d’ara des del 1863 sinó el d’aquí cent anys.

Els “lectors digitals”, malament anomenats “lectors de llibres digitals” (en tot cas són lectors de textos o d’històries en format digital; el terme “llibre digital” em fa una mica d’urticària, tot i que em sembla un placebo necessari per tranquil·litzar tot aquell que es pugui sentir alarmat per la desaparició dels llibres), encara no donen la talla. El dia que es puguin enrotllar o plegar per ocupar un espai mínim i després ser estesos per consultar-los còmodament, el dia que ens permetin fullejar, veure a un cop d’ull tot el que hi ha (i les interrelacions) i no línies o pàgines seqüencials tan sols, quan siguin flexibles i no es trenquin en caure a terra, quan no siguin esclaus d’una bateria, aquell dia em compraré un. De moment faré com amb el portàtil: he esperat fins que ha deixat de ser un ordinador de sobretaula.

Però a més vull que facin una altra cosa: vull que permetin evolucionar els textos. El text ha de ser rígid per força a un suport com el paper, però no ho ha de ser, no l’ha de ser, a un suport digital. Vull que els textos evolucionin amb els nous coneixements, vull que hi hagi programes que permetin veure com seria la història si qui la va parir l’escriguís ara. I vull poder comparar totes les versions, com les entrades de la Viquipèdia, que desen tot l’historial.

No vull un lector dinàmic per llegir històries enllaunades.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s