Formació?

Avui m’ho he passat “teta” (si es pot dir així).

Una jornada de formació a l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya. És possible? Doncs sí. De 9.30 a 18 h el temps ha passat no volant, lliscant suaument sobre teclats, pantalles, paraules, rostres, idees. És clar que l’organitzava la Laia Martín (suport i idees tècniques d’en Xbelanch).

El destil·lat de la jornada és a http://twubs.com/eapc; el pòsit aviat, amb les conclusions que compartirem de les sessions de la tarda.

M’ho he passat molt bé dient “mentides” o “embolicant”, segons com es miri (el meu malnom a twitter és “liar”, bé, de fet “li_ar”).

Han sorgit moltes idees que ara vull pair i agrupar, allò que es diu “sistematitzar”, però em quedo de moment amb algunes:

  1. En totes les idees que s’han anat desplegant hi ha una paraula que no ha sortit: responsabilitat. No només d’allò que escrivim sinó de les nostres accions. I entre aquestes hi ha l’error d’omissió. Per exemple, en EVAs, trobar una pregunta de la qual sabem la resposta i no dir res. Com ha dit en Màrius Serra, allò que escrivim roman. Però allò que no fem també. Per exemple, la Viquipèdia és una obra col·laborativa oberta, de tothom, i no corregir una errada és una falta d’omissió de responsabilitat. Ho vulguem o no la Viquipèdia és una responsabilitat col·lectiva que tenim i no podem renunciar a aquesta responsabilitat. Com deia la Llucieta Canyà al 1934, les dones tenim el vot i no podem renunciar a aquest dret que és, alhora, una responsabilitat. Màrius, si trobes errades a la teva biografia, qui millor que tu pot esmenar-les? (o com aquell historiador que a un article al Punt Diari deia, referint-se al que segons ell és una interpretació errònia “… i a la Viquipèdia encara diu…”)
  2. L’onada 2.0 arriba a l’educació. Espereu i veureu què passa… (Dolors Reig, El caparazón)
  3. Un altre exemple del Principi de Pareto: el 80 % dels pressupostos es dediquen a aprenentatge formal quan el 80 % del que aprenem és de manera informal.
  4. La legislació actual dels drets d’autoria “beu” de principis conceptuals progressistes de finals del segle XVIII. Cal una renovació de base, un canvi de paradigma, una revolució kuhneana.

Continuarà… quan tingui un teclat i una pantalla més grans, m’hi estic deixant els dits i la vista!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s