Avatar

Fa poc vaig anar a veure la pel·lícula “Avatar“, en 3D digital. I a la setmana següent hi vaig tornar.

La primera vegada que la vaig veure em va crear una impressió estètica tan forta com molt poques vegades he tingut: possiblement només en alguns dels meus viatges (Florència, el cerro Torre i la glacera de Las Adelas amb el llum daurat de la matinada, les torres bessones de Nova York). Descobrir un planeta nou, amb els animals i les plantes que hi viuen i fer-ho amb la sorpresa i la curiositat d’una exploradora immersa en una realitat que es va obrint als ulls a cada moviment que feia. Uau! El meu interior de biòloga es commovia amb un moviment inesperat d’una planta, amb una fosforescència d’origen encara desconegut, amb relacions ecològiques per descobrir.

La història de la pel·lícula m’importa ben poc, de fet les escenes bèl·liques mirava d’evitar-les i no mirar gaire. Però és un privilegi que a la humanitat hi hagi persones capaces de concebre i donar llum tot un món nou. Em fa vertigen pensar en les experiències futures que puc arribar a tenir.

L’altre dia vaig llegir que Cameron va concebre “Avatar” com la pel·lícula inicial d’una sèrie, entre altres coses perquè havia d’amortitzar la creació de Pandora. I no m’estranya que aquesta sigui la raó principal. Però el que jo vull no és una altra pel·lícula amb guió prescindible com “Avatar”. El que voldria tenir l’oportunitat de veure són documentals sobre Pandora, sobre els seus animals, sobre el mecanisme bioquímic responsable de la fosforescència, sobre les relacions simbiòtiques, sobre com l’arbre de les ànimes es comunica amb la resta d’éssers vius. Si fos física no em podria estar de voler donar una explicació de les muntanyes Aleluia, si fos filòloga o antropòloga ja estaria estudiant l’idioma i la societat dels omaticaia. I com que també sóc professora, ja em veig fent paral·lelismes a classe d’ecologia.

Avatar a la ViquipèdiaСувенири