Si tenim l’obligació moral de ser intel·ligents, podem entendre algunes coses. O no?

Llegeixo l’article “L’escola i els valors. L’obligació moral de ser intel·ligents” d’en Gregorio Luri, publicat a la revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya de juliol de 2009 (http://cdl.cat/revista/ultimasPublicaciones/id_revista/6). Arribo a la pàgina 30:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que un professor sigui de manera efectiva un bon professor, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumne el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. La conclusió, doncs, és clara: el primer deure moral del professor és ser optimista (la formació i la competència es donen per suposades). Cal afegir que si els alumnes tenen sempre els seus professors com a referents (intel·lectuals i morals), allò que hi veuen no es correspon necessàriament amb el que els professors creuen que fomenten, sinó amb el que els alumnes interpreten que fomenten. Fem classes d’ètica o d’educació per a la ciutadania, però eduquem amb el comportament, amb la conducta dels professors i molt especialment dels professors que tenen autoritat. Aquí hi ha una certa redundància perquè l’autoritat del mestre no es posa de manifest per la seva capacitat de ser obeït quan dóna una ordre taxativa, sinó per la d’influir, amb la seva conducta espontània, en la conducta espontània del seus alumnes. La segona cosa a dir és que per al bon professor tota l’escola és la seva aula.

No puc continuar. Mentalment m’haig de traduir. Les dones som invisibles i el discurs se’m torna llunyà i imposat des d’una mirada masculina del món. Escrit en masculí (acadèmicament que no “correctament” anomenat “neutre” quan s’utilitza com a genèric) pot incloure només homes o bé homes i dones. No se sap si hi som o no. Amb l’ús androcèntric que fem del llenguatge les dones només som realment visibles quan el text està redactat en femení. La imatge que em ve al cap és la següent:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que un professor sigui de manera efectiva un bon professor, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumne el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. […]

<– dues possibilitats –>    

Si utilitzem paraules amb gènere, només escrit en femení m’inclou:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que una professora sigui de manera efectiva una bona professora, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumna el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. […]

Hem de trobar la manera d’escriure en un llenguatge no androcèntric, que inclogui per igual homes i dones en el discurs, que no calgui traduir mentalment per pensar “Sí, també estan parlant de mi”. Un llenguatge que em fes visualitzar igualtat:

Deixo les icones per un altre dia… Per cert, són de wikimedia commons i estan enllaçades al fitxer original.

I encara per un altre la denominació del Col·legi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Si tenim l’obligació moral de ser intel·ligents, podem entendre algunes coses. O no?

  1. Boris ha dit:

    Benvolguda,

    tots som una manera de llegir.

    En llegir la teva cita de Luri jo no he llegit res al voltant del gènere, ni he sentit cap neguit o sensació d’invisibilitat per part de les dones. Les meves “llums vermelles” s’han posat en marxa davant de l’oposició fal·laç i manipuladora de enfrontar l’aprenentatge centrat en l’alumne a l’aprenentatge centrat en la matèria. En Luri és la millor i més intel·ligent ploma antipedagògica catalana que tenim i sempre val la pena de llegir. No faré ara un contra-argument al seu, car aquí no toca.

    Després de llegir el teu comentari, hi afegeixo una lectura de gènere al seu text. Tampoc acabo de compartir els teus arguments, però em passa igual que amb en Luri: llegint-te aprenc moltes coses, m’empenys a reflexionar.

    És un plaer i una font d’aprenentatge llegir-te.

    Com ho és treballar plegats. 😉

    Cuida’t molt.

  2. pelegri ha dit:

    Sí, la frase, i la concepció que hi ha darrere, dóna per una bona xerradeta. M’agradaria llegir-te… 🙂
    Així que m’he anat a fer una passejada per lamiradapedagogica, que ja tocava. I ara me’n vaig a fer ganxet davant del foc i amb una tasseta d’herbes, com feia la meva àvia.

    (Per cert, que algunes de les teves entrades haurien de ser de lectura recomanada al nou màster de formació de professorat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s