Les línies de l’eduCAT1x1

Durant aquests mesos he anat seguint el desplegament del projecte eduCAT1x1, des del seu naixement, des de la pàgina web de l’IMAE.
He vist i he entès moltes coses, per exemple que el lideratge del projecte el portés una institució externa i una persona amb capacitat de decisió, que tot i integrada dins l’estructura del departament, tingués la capacitat de maniobra que requereix un projecte d’aquesta mena, amb múltiples fronts i necessitats de respondre d’una manera efectiva i ràpida.
Comprenc la necessitat de superar inèrcies pròpies d’estructures fortament jerarquitzades i evitar riscos d’estancament en debats excessivament polièdrics, per tal de poder prendre decisions d’una manera àgil i adaptar-se a les necessitats que presenta cada dia un projecte complex i d’aquesta envergadura.
Entenc també l’oportunitat del moment i la urgència per superar un retard cronificat, comprenc que les tecnologies havien d’entrar a les aules i que aquesta era la prioritat principal, acompanyada d’un objectiu numèric per poder visibilitzar el projecte: tants ordinadors desplegats, tantes aules, tant alumnat, tants centres,… Comparteixo molts dels objectius del projecte i els comparteixo amb totes les imperfeccions i errors necessaris que l’han acompanyat. També sóc conscient que s’hi han esmerçat molts esforços i s’hi ha posat molta il·lusió.
Darrerament, per això, s’estan prenent decisions que m’estan costant més d’entendre, en particular relacionades amb plataformes educatives i serveis associats. Sóc conscient que no és necessari que les comparteixi, no em pertoca, però sí voldria poder-les entendre i veure-les transparents. Començo a pensar que aquestes decisions s’estan prenent darrere arguments tècnics amb aparença de veracitat, utilitzant l’estratègia de repetir-los fins que semblen veritat (una estratègia que he vist tristament utilitzada per algunes persones de l’àmbit polític una i altra vegada), però tinc la sensació que els arguments que hi ha al darrere no són, o almenys no ho són en la seva totalitat, tècnics sinó que són econòmics. Això em preocupa profundament. Em preocupa que amb diners públics i des de l’administració s’estigui aplanant el camí a empreses concretes. Començo a tenir dubtes sobre la coherència i fins i tot sobre la legalitat d’algunes decisions que s’estan prenent. Començo a pensar que són guiades per interessos econòmics. Em costa entendre, per exemple, que hagi sortit un concurs de 3,5 milions d’euros per un producte (servei) del qual no acabo de veure’n la necessitat que sigui finançat i elaborat per l’administració. El concurs ha estat publicat recentment i qualsevol empresa que presenti els requisits s’hi pot presentar i en teoria guanyar-lo, però la primera fase del servei ha d’estar en funcionament a l’inici del curs vinent. Pot qualsevol empresa crear des de la base un producte-servei que se suposa que és tan complex tècnicament en tan poc temps?
D’altra banda, malgrat es tracti d’un projecte bàsicament tecnològic i no pedagògic, entenc que no s’hi han de limitar els esforços necessaris per potenciar el canvi metodològic que l’ha d’acompanyar. Per què s’han desmantellat els equips que des dels Serveis Educatius i els CRP s’havien anat muntant al llarg d’aquest curs? L’acompanyament del curs vinent ha quedat seriosament compromès.

Em sento profundament preocupada. M’agradaria comprendre la realitat que hi ha darrere d’aquestes decisions. Potser el panorama que hi veuria no m’agradaria però tot i així sortiria d’aquesta sensació de perplexitat.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Les línies de l’eduCAT1x1

  1. marià ha dit:

    Hola Irene,

    La teva reflexió me sembla interessant llegint entre línies tan per allò que entens com per allò que no. I tan per allò que hi estàs d’acord com per allò que no. I crec que en algun moment caldria que algú dels que esteu involucrats d’una o altra manera en el desplegament del projecte expliques tan allò que entens com allò que no entens, perquè això permetria entendre a molts com és que l’Àrea TAC del Departament d’Educació es troba com es troba i juga el paper que juga actualment en relació a projectede eduCAT1x1. Com s’ha arribat fins aquí? Per què? Era inevitable? Era necessari? Té sentit preguntar-ho i en podem aprendre alguna cosa?
    Des del meu punt de vista les preguntes anteriors són rellevants, però entenc que hi hagi que les pugue considerar inútils saturat de tanta reflexió i amb ganes d’accions concretes sense més dil.lació improductiva.

    Salutacions cordials,

    marià 🙂

  2. Artur ha dit:

    Hola,

    aquest és un tema molt espinós i on hi intervenen molts aspectes, punts de vista, concepcions com a sistema i emocions, moltes emocions. Tots som conscients que a nivell personal fem coses bé, menys bé i malament, i a nivell de l’administració crec que és similar: hi ha grans acerts, iniciatives amb menys èxit i també fracasos.

    Se’m fa difícil pensar que ningú pugués imaginar fa uns dos anys, quan van apareixer en el mercat els dispositius UMPC amb un preu molt assequible, que serien una revolució en l’àmbit educatiu. Imaginar una balança amb el preu dels llibres a un costat i a l’altre el de un UMPC era una idea recurrent i amb una conclusió fàcil.

    A partir d’aquí, jugar-se-la o no era una decisió definitòria de quin hauria de ser el paper de l’administració pública en tot aquest joc. Apostar-hi significava evolucionar i pujar al llom dels nostres temps, i no sense riscos, ni sense angoixes per no tenir-ho tot a punt i controlat. No apostar-hi, significava deixar el camp obert, a l’espera que algun amb l’empenta suficient, les complicitats necessàries i els suports requerits, dispares el tret de sortida.

    Però hi ha una cosa pitjor que apostar-hi o no apostar-hi …..

    Com diu Marià, es fa difícil entendre com la principal secció que hauria d’estar impulsant i organitzant el Projecte EduCAT1x1, està jugant el paper que juga ….. entenc que en un moment o altre caldrà reconduir la situació. Serà necesari, vital. El Projecte EduCAT1x1, en algunt moment retornarà al lloc d’on no hagués hagut de sortir mai, i s’incorporarà novament a l’organigrama de l’organització.

    Quan això passi caldrà estar preparat, i no defallir, ni mirar a un altre costat ….. no voldria recordar que com diu la dita “L’home és l’únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra”.

    Artur

  3. pelegri ha dit:

    Una ja no sap fins on arriba la lleialtat institucional, tot i que la institució que em mereix lleialtat és l’escola, i no l’administració. De fet, les funcions del Servei TAC, tal i com es recullen a l’organigrama del Departament d’Educació (http://www10.gencat.net/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16415) semblen necessàries, veritat?

    Tinc la sensació que estem davant una zona amb potencial turístic però poc explotada perquè els arguments triguen a arribar a conclusions. Però llavors passa que arriben les constructores sense manies i amb ganes (i necessitat) de posar en marxa les màquines i mentre les persones que utilitzaven arguments reaccionen el terreny ja està aplanat i els edificis dempeus. Després ja arreglarem el terrabastall, portarem l’aigua fent transvasaments si cal, connectarem el clavegueram i construirem la depuradora,…

  4. Núria ha dit:

    Irene,

    Comparteixo la teva perplexitat. Des del començament d’aquest projecte intento explicar-me la manera com s’ha portat a terme, tan poc habitual. I argumento: “no hi estem acostumats”, “potser sí que cal més implicació de l’empresa privada”, etc. Però en realitat no ho acabo de pair: m’he tornat malfiada i reticent, i això em fa sentir malament perquè em distancia d’un projecte que normalment m’hagués entusiasmat.

    I passen els mesos, poques coses aclarides i encara més decisions qüestionables. Quin és el model a mitjà i llarg termini? Cap on anem? Qui fa què i amb quins objectius?

    Núria

  5. MVP ha dit:

    Rocolzar les teves impressions, i afegir-ne algunes questions addicionals:

    1.- És possible que el concurs es falli el 30 de juliol i estigui enllestit el 1 de setembre? Si es tan fàcil i accessible de fer, no hauria de ser més econòmic?

    2.- Algú sense informació privilegiada i sense portar temps treballant d’amagatotis amb el departament podria assolir en 30 dies un desenvolupament tant intens?

    3.- Com és possible que amb diners públics s’estigui creant una plataforma privada que ostentarà el monopoli de la distribució de continguts?

    4.- Té sentit que qui guanyi el concurs tingui presència en altres potes del mercat (EVA, Botiga….) sent a l’hora jutge i part?

    5.- S’ha atés els drets del professorat envers la llibertat de càtedra?

    6.- Dispossen els usuaris d’autonomia de centre? poden escollir materials o estan tele-dirigits?

    7.- El departament està per prescriure continguts d’una determinada editorial?

    8.- Els esforços en desenvolupar una plataforma lliure i gratuita per part del departament (agora) han de donar ara rèdits a empreses privades?

  6. roser ha dit:

    Bones preguntes. A mi em sembla clar que el concurs ja esta adjudicat. Com diu MVP si no no s’enten com estara al setembre.

  7. Mercadona ha dit:

    No és tan difícil d’entendre. A http://www.aufop.com/aufop/uploaded_files/articulos/1278785070.pdf el primer paràgraf explica ja quines són les bases reals del projecte escuela 2.0 i, per extensió, de l’1×1.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s