Dades escombraria i aprenentatges

El professor amb qui més he après es deia Espadaler i estudiava formigues. Vam coincidir l’any 1989: ell feia de professor de zoologia a la UAB i jo d’estudiant de 3r de biologia.

Recordo que a les primeres classes va intentar reproduir allò que ja hi havia als llibres i un dia ens va dir precisament això, que tota aquella informació ja la teníem als llibres i que hi havia coses més interessants a pensar. Ens va descobrir un erudit, l’Stephen Jay Gould i ens va fer llegir un bon grapat dels seus llibres: “Dientes de gallina, dedos de caballo”, “Desde Darwin”, “El pulgar del panda” i “La sonrisa del flamenco”. La seva lectura m’ha acompanyat al llarg dels anys.

Recordo que una de les preguntes de l’examen va ser quin dels assaigs escrits per l’Stephen Jay Gould ens havia agradat més i per què. Jo no vaig dubtar: el que més m’havia agradat era un que feia una afirmació, ja al títol: la naturalesa és amoral. Aquesta certesa que vaig descobrir de la mà d’aquests dos homes ha acompanyat molts moments de la meva vida. Ha contribuït essencialment a marcar els límits de la injustícia: la vida, les coses que ens passen, no són ni justes ni injustes, només els éssers humans en podem ser, de justs o injusts.

La resta, dades, descripcions, els noms infinits de les coxes de les potes dels insectes, temes als quals es va dedicar de manera incansable la professora del segon semestre, ja són als llibres, o a Internet, quan ho necessitem.

Aquest estiu, a la selva de Cuyabeno, a Equador, vaig reconèixer un icneumònid: no tinc ni idea del nombre d’artells de les potes, ni de com es diu cada fragment, ni de les peces del seu aparell bucal, dades totes que en algun moment van ser dins la meva memòria de curt termini i que ja des del principi eren dades escombraria. Això sí, vaig reconèixer l’insecte immediatament ja que els icneumònids són els protagonistes de l’assaig “La naturaleza amoral” d’en Gould. Devia ser un psammocàrid, segons el que vaig llegir a l’article:

Otros psammocháridos son capaces de arrastrar una pesada araña a un grupo de celdillas de arcilla o de barro previamente dispuesto. Algunas amputan las patas de la araña para que su transporte sea más sencillo…

A la foto que vam fer ens va sorprendre que l’aranya no tingués potes: semblava tanmateix que la vespa que la carregava l’hi hagués tret:

PS: per cert, que l’entrada sobre Stephen Jay Gould a la viquipèdia en català és minúscula i la de l’anglesa té molta qualitat. Anotada per traduir.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Dades escombraria i aprenentatges

  1. Carme Barba ha dit:

    Genial Irene, molt exemplificador, faré servir el teu escrit en els meus cursos
    Gràcies
    Carme

  2. pelegri ha dit:

    Gràcies Carme!
    L’altre dia vaig trobar aquesta nota a la revista “Investigación y ciencia” i em va fer gràcia. Té una certa relació: https://catch.com/m/BOBvS/Ec2uR52EuGC
    Irene

  3. Begonya Folch ha dit:

    Irene, m’ha agradat molt, inspirador…

    Et volia preguntar si una nena d’onze anys ja pot llegir “Dientes de gallina, “Dedos de caballo”, “Desde Darwin”, “El pulgar del panda” i “La sonrisa del flamenco”, o si es tracta de llibres massa tècnics, “bibliografia universitària”.

    Gràcies per compartir-ho!

    Begonya

  4. Irene ha dit:

    Hola Begonya,
    Jo diria que el nivell és de batxillerat amunt, tot i que nois i noies de finals de l’ESO amb curiositats especials i ganes d’aprendre també poden llegir-lo. La seva prosa és atractiva però no fàcil, i darrere el que explica hi ha conceptes profunds de biologia i geologia.
    🙂
    Irene

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s