L’uniformisme del llenguatge de la publicitat

Camino pel carrer, pel metro, passejo en autobús. Arreu anuncis, gairebé tots aquells que tenen persones, amb dones joves, primes, “guapes”, somrient. Posant-se desodorant, viatjant, comprant llet, donant de menjar al gat o aprenent anglès. Limitem l’espectre humà gairebé a aquest espècimen, i les emocions humanes a aquest somriure, a un “ser feliç”, no fos cas que la complexitat ens fes pensar.

Les pasarel·les de moda, o les marques, no sé qui és qui contracta models, haurien de tenir un espectre que mostrés la diversitat humana. Haurien de dir: “No necessitem més talles 40, 25 anys i 1,75 d’alçada, ja en tenim prou. Necessitem ara una dona de 50 anys, d’1,60 i talla 44 i una de 30, d’1,65 i talla 46”.

Per mostrar que no és sempre, a un anunci d’un artilugi per pujar escales surt una persona gran. Una dona, no fos cas… Homes en anuncis de cotxes i altres estereotips similars.

No entenc per què ens aterra una societat uniformitzada com es descriu a algunes històries clàssiques de ciència ficció. Al cap i a la fi cerquem l’homogeneïtat, el model únic, cultural, estètic, emocional, potser per evitar perdre’ns en la diversitat. Bé sí, podem premiar i reconèixer el mèrit de la diferència però com això, com a “diferència”.

Justament escrivia això i de Dolors Reig a través de Google+ m’arriba aquest vídeo. Més que oportú.

 Православни иконииконииконописikoniсвети георги

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s