Sobre objectius i competències

Ahir vaig assistir a l’ICE de la UdG a una mitja jornada (de 6 a 9) sobre l’aplicació de les competències a l’aula. La sessió va començar amb una xerrada de la Dra. Neus Sanmartí titulada “Què comporta aplicar un nou currículum orientat al desenvolupament de competències” (es pot consultar la Presentació que va utilitzar).

He après molt, sobretot dels exemples, que ofereixen escenaris per tal d’abstraure el coneixement i poder-lo aplicar a d’altres contextos educatius.

Però després, sentint l’experiència de treball per competències a la UdG vaig tenir una certa sensació de perplexitat…

M’explico… Sentint els exemples de formulació de “competències” a la UdG tenia la sensació que es tractava d’objectius didàctics, de “capacitats” tal i com els formulàvem amb la LOGSE: “En acabar la unitat didàctica l’alumnat ha de ser capaç de… (analitzar, valorar, dissenyar, expressar,…)”. De fet, allò que la Rosa M. Casellas, de la UdG, va anomenar “àmbits competencials”, i que per a mí eren més una combinació d’objectius didàctics expressats en forma de capacitats, s’acostaven més al que entenc per competència (amb la seva riquesa i complexitat incloses).

A la universitat han passat de programar basant-se en els continguts a programar per objectius, un bon canvi.

A secundària aquest pas ja s’havia fet en certa mesura. No tothom però sí que una bona part del professorat havíem incorporat el discurs i el vocabulari, tot i que després el camí d’aplicació a l’aula no fos complet. Per tant, aquí, si volíem donar un pas més calia fer un canvi i aquest canvi ha estat incorporar les competències. Estic d’acord amb la Neus Sanmartí que no és només un canvi de nom, que va més al fons, però a la pràctica, ho serà?

Penso que la major part del professorat passarà a parlar de competències quan en realitat pensarà en objectius, però això haurà significat un pas més. I una part passarà, efectivament, a centrar-se en les competències.

Potser la idea de base és que aquest canvi “de nom” propiciï una activació del concepte de treball basat en allò que l’alumne ha d’assolir (es digui capacitat o competència, bàsica o no) i no en els continguts, una evolució que no pas una revolució (en paraules de la Neus Sanmartí).

Això sí, si no es fa un bon pla de treball i es planifica la formació del professorat que ha d’acompanyar aquesta evolució, correm el risc que les paraules siguin de nou fagocitades, digerides, incorporades i transformades sense que impliquin un canvi en les maneres de fer.